Sí, parlaré de l'última obra de James Cameron, Avatar. Després de veure la pel·lícula m'he vist obligat a compartir amb vosaltres, estimats pieces of shit, algunes observacions que us portaran a la inapel·lable conclusió que ningú vol sentir; la pel·lícula que tots plegats heu posat a la cresta de la història del cinema no és més que una exposició de wallpapers dinàmics de gairebé 3 hores conjugat amb un guió que representa un insult als espectadors.
Per entrar en matèria us recordaré que Avatar es basa en un esbós de guió que James Cameron va escriure l'any 1995, però que va abandonar ja que "la tecnologia de l'època no podria reproduir la seva idea". Suposadament havia pensat en un món, creat totalment per la seva ment privilegiada, que havia de transcendir en la història del cinema. Sobre el 2005 les noves tecnologies gràfiques, comptant amb el pressupost necessari, podien recrear gairebé qualsevol cosa, així que era l'oportunitat del creador de Titanic (1997), pel·lícula més taquillera del món mundial, per tornar i petar-ho tot. O sigui que des de fa 10 anys la tropa d'efectes especials més preparada de la Terra i amb el pressupost definitiu (237,000,000 $) han estat treballant per reproduir a la perfecció aquest planeta pensat per Cameron, Pandora.
Diguem que en l'apartat d'efectes visuals la pel·lícula ja era en valor fiançat, però restava consolidar el guió per garantir el llargmetratge menys arriscat possible, aquest és l'únic punt on els creadors d'Avatar han creat escola, i garantir que el nom del totpoderós Cameron seguiria al capdamunt dels creadors de superproduccions. No patiu, papa Cameron tenia un pla: un refós intragable de tòpics amb càrrega maniquea per parar un tren. Només quedava aplicar a la propaganda el secretisme propi de Lost (no m'estireu de la llengua) o Apple, que de forma inexplicable acaba portant a publicitat gratuïta per part d'un públic que lluita a mort per defensar un producte que ni tant sols ha vist. Tot és a punt.
Un cop has vist la peli no saps si riure, de les lloances que rep per part d'un públic tristament impressionable, o plorar per l'experiència que acabes viure, i per la qual has pagat. Començaré per criticar la pel·lícula, però els que em coneixeu sabeu que el públic també rebrà el que mereix per seguir a les masses com bestiar.
I. Això no és crear
Aquí radica la meva concepció d'Avatar com una estafa. Podria perdonar que existeixi una espècie dominant antropomorfa, per garantir un cert grau de connexió amb el públic, però Pandora només és una caricatura -seré benèvol- de la terra. Han agafat les singularitats de les espècies existents a la Terra: tipus d'extremitats, de sistemes respiratoris, estructures motrius, dimensions respecte l'especies dominant... han seleccionat una paleta de colors determinada i han celebrat un sorteig. De fet, el resultat no dista gaire de les imatges del conegut videojoc de PC World of Warcraft, on els nois de Blizzard Entertainment van haver de crear un món, concretament dels espais on es desenvolupa la facció dels Draenei. No vull obviar el fet que tampoc ha creat cap cultura, ja que és evident que els equivalents humans a Pandora, els Navi, son putus indis natius americans.
Draenei WoW - Dibuix Navi
L'amor sota l'arbre sagratEl guió em va indignar tant que vaig haver de parar la peli més d'un com perquè no em rebentés el cap. És evident que avui en dia es complicat inventar històries totalment noves, es podria exigir a una peli amb aquestes pretensions però ho perdonem, però el que et trobes en aquest cas és tan còmic per sí mateix que costa de parodiar. Pocahontas, El último mohicano, The Matrix, Los sustitutos, Bailando con lobos,... us estalviaré les comparacions òbvies entre guions, fins que poseu comentaris en contra de l'article, aleshores us morireu. Seria inexcusable no esmentar algunes anècdotes en aquest apartat concret: resulta que en una de les novel·les de ciència ficció de la URSS (Noon: 22nd Century, de Boris Strugatsky) ja apareixia un món anomenat Pandora i sembla ser que Rússia demana responsabilitats per aquest robatori de propietat intel·lectual. A més alguns dels vehicles que apareixen a Avatar son idèntics als de The Matrix o Halo, i alguns fans estan que trinen.
Avatar - HaloAvatar - Matrix Revolutions
III. Lliçons de drets humans per part de Hitler
Em posaré comprensiu i suposaré que el bo d’en Cameron només ens volia il·lustrar sobre la correcta relació que hauríem de tenir amb el nostre planeta. Us imagineu els recursos necessaris per executar una obra cinematogràfica com aquesta? I amb l'objectiu últim, qui no ho vegi mereix tota mena de violacions anals, d'aconseguir la recaudació rècord del cinema mundial.
IV. Avatar sense avatars
Un dels aspectes que més m'ha cridat l'atenció es que els avatars en aquest cas no són necessaris. Per definició un avatar serveix per preservar la identitat, com a eina d'infiltració, però també es pot entendre com un sistema per garantir la integritat física del cos humà real. En aquest cas els habitants de Pandora ja saben que els protagonistes venen de fora del planeta, s’entén que un éssers tant espirituals donen poca importància a l'aspecte físic dels visitants. I quan finalment s'han de lliurar batalles els humans de peu ataquen amb els cossos reals. Però això es fàcil d'arreglar, poses a un minusvàlid i el públic es pixa a les calces d'alegria quan es posa a córrer. I com ho fa Cameron per disposar d'un personatge de pont entre els militars i el hippies però amb l'ADN correcte per l'experiment? Hmm deixem pensar...
V. USB 3.0
El tema de la connexió entre éssers del planeta per formar un tot ja es la polla. Ens fan creure que pitufo i cavall amb brànquies connecten espiritualment per formar un sol cos, harmonia universal definitiva de banda ample. Sí, sí, es connecten físicament a alguns animals per aprofitar les seves capacitats segons els seus interessos, com a la Terra però pensat directament des del moment de la creació. Gràcies Cameron, ens has estalviat molts anys d'evolució i doma d'animals, en un món on tots els ésser ja saben que hi ha una espècie dominant a la que s'hauran de connectar si es dóna el cas. Aquest era l'únic punt on crec que es podia haver inventat alguna cosa decent, en favor de l'espiritualitat i l’harmonia interior dels éssers, però va el tiu i hi posa un cable, fantàstic.
Els punts anteriors evidencien que el treball de Cameron no te cap mèrit; no ha imaginat un món nou, ha fet una caricatura hippie del nostre. No ha escrit un guió durant 10 anys, nomes ha agafat els clixés més efectius del cinema dels anys vuitanta i noranta. En qualsevol cas, estirar la cinta fins a quasi tres hores és, francament, una bogeria.
La bona notícia es que amb un guió intranscendent Avatar serà "aquella pel·lícula dels ninots blaus". Realment la majoria de les pelis que vas a veure al cinema t'acaben impressionant en l'apartat gràfic -vegis 2012-, ja no es un aval de bon cinema, degut a que per fer bons efectes especials només s'ha de pagar. En qualsevol cas s'ha de valorar la feina dels vertaders creadors de Pandora, els informàtics. La mala noticia és que el mitjans de comunicació seguiran manifestant que Avatar és la millor pel·lícula de la història, i això ens portarà a recordar al creador de Aliens o Terminator, entre d'altres, per aquesta merda.redactat per Lorenzo van Matterhorn
editat per Filmaholics
editat per Filmaholics
