Ara fa un estona he vist els dos comentaris amb els links, he llegit els escrits i he respost breument perquè tenia gana. Mentre dinava, però, no podia parar de pensar en les dues crítiques enllaçades. El primer que m’ha vingut al cap és que en totes dues les opinions donades són tan vàlides com qualsevol altra, fins i tot la del senyor Mr. Pink. No vull treure mèrit a la feina dels autors, vull dir, si aquests mateixos judicis els haguessin fet els crítics de l’MTV, si en tenen, per mi seria exactament el mateix.
Quan he pensat en el contingut de les crítiques més detingudament he vist que m’havien quedat tres coses clares: la primera és que sortir amb el grup de festa deu ser la canya, la segona és que el disc eludeix constantment a referències i la tercera és que si hagués sortit fa trenta anys hagués set la bomba.
Per tant, la primera no té importància musical, la segona significa refregit i la tercera, bé, estic bastant convençut que si algú hagués gravat un disc de death metal fa trenta anys, o setanta, ara mateix també seria un disc de culte.
Me n’alegro que els hi vagi bé, o més aviat tant me fa, però per mi el disc no és res de l’altre món. Però és clar, què hem de saber nosaltres mentre en algunes llistes de top nacional del 2010 de revistes molt més reconegudes que el nostre bloc de merda han posat a el Guincho en primer lloc?
http://www.koult.es/2010/04/els-surfing-sirles-lp/
ResponEliminahttp://www.nativa.cat/2010/10/surfing-sirles-lp/
ResponEliminaGràcies Albert. Ens has obert els ulls.
ResponEliminaTòmpsen
Ara fa un estona he vist els dos comentaris amb els links, he llegit els escrits i he respost breument perquè tenia gana. Mentre dinava, però, no podia parar de pensar en les dues crítiques enllaçades. El primer que m’ha vingut al cap és que en totes dues les opinions donades són tan vàlides com qualsevol altra, fins i tot la del senyor Mr. Pink. No vull treure mèrit a la feina dels autors, vull dir, si aquests mateixos judicis els haguessin fet els crítics de l’MTV, si en tenen, per mi seria exactament el mateix.
ResponEliminaQuan he pensat en el contingut de les crítiques més detingudament he vist que m’havien quedat tres coses clares: la primera és que sortir amb el grup de festa deu ser la canya, la segona és que el disc eludeix constantment a referències i la tercera és que si hagués sortit fa trenta anys hagués set la bomba.
Per tant, la primera no té importància musical, la segona significa refregit i la tercera, bé, estic bastant convençut que si algú hagués gravat un disc de death metal fa trenta anys, o setanta, ara mateix també seria un disc de culte.
Me n’alegro que els hi vagi bé, o més aviat tant me fa, però per mi el disc no és res de l’altre món. Però és clar, què hem de saber nosaltres mentre en algunes llistes de top nacional del 2010 de revistes molt més reconegudes que el nostre bloc de merda han posat a el Guincho en primer lloc?