Recomanació setmanal - The Bourne Identity

Aquest és el primer post que es fa en aquest blog des de fa la hòstia i la veritat és que volia que fos alguna cosa especial que justifiqués tot aquest temps d’inactivitat. No és així. De fet em pensava que podia inaugurar la secció de crítica curta, però es veu que ja està agafada. Per tant he decidit obrir la secció Recomanació setmanal. 

 

Ahir vaig començar a mirar The Bourne identity. En principi es classifica dins el gènere de l’acció, però té un rerefons psicològic que genera dubtes sobre la identitat i els instints humans que l’acosta a ser una obra més aviat intimista. El director no sé qui és i em sembla que està basada en un llibre.

A grans trets es pot dir que el film narra la història d’un jove que és rescatat del mar i que quan recobra el coneixement no recorda ni la seva identitat ni el seu passat, cosa que el ralla bastant. Després d’investigar una mica el primer que descobreix és que té molta pasta i una gran habilitat a l’hora liar-se a hòsties. Així que, què fa? El que faria tothom: buscar una tia bona amb qui follar i truscar a qualsevol subnormal que se li posi per davant. No l’he acabat de veure però suposo que acabarà truscant a tot déu i al final descobrirà qui és. Tot seguit es mirarà a la noia i, mentre li doni la mà, li dirà “Hola, em dic tal”. I tornaran a follar.

Val la pena destacar que la pel·lícula és un fidel reflex dels desitjos ocults i de l’instint primari humà. La reflexió gira constantment entorn allò que seríem si de sobte no tinguéssim lligams. M’atreviria a dir que més que una pel·lícula és un tractat en psicologia, per això mateix és utilitzada a l’assignatura d’Estudi del comportament humà en les primeres fases de l’aprenentatge” del grau de psicologia.

Obligada.