Que bé que hagis llegit eaquest llibre. Quan jo l'he tingut a les mans en més d'uina ocasió, no l'he acabat de comprar mai perque sóc un fan de la versió en cine que en va fer David Linch. M'espantava el volum de la novela així com també la propaganda que en feien. Jo si he llegit ciència ficció, és un génere que m'agrada molt i pensava que aquesta novela tenia una estructura i una visió massa propera a les noveles convencionals, o per dir-ho d'altra manera,de llenguatge literari previsible. I en aquest sdentit em sembla que tu mateix m'ho confirmes. Ara bé, això no li treu gens d'interès en altres àmbits en que, no ho dubto, deu excel·lir. El mes proper que dec haver llegit en aquesta línia, deu ser la saga de Fundació i Imperi de l'Isaac Asimov que recordo em va agradar molt, però no sorprendre, com si m'ha passat amb altres obres d'ell com ara Jo, robot. És per això que valoro molt l'estil de Phil K. Dick, per exemple, un paio que et situa de cop i volta en uns ambients, époques o situacions on tu mateix has d'anar creant en paral·lel el corresponent univers on aguantar tota la trama i els personatges a partir de pocs elements. També Ray Bradbury estaria en aquesta línea, on allò fantàstic i extraordinàri es presentat com a rutinari i és a partir d'aquest estat on comença l'acció, o allò inesperat. Tornant a Dune, us recomano molt i molt de veure-la. Saturats com esteu d'imatges impactants (ho dic en el sentit generacional de la paraula) estic segur que més d'una us sorprendrà malgrat el temps transcorregut. Algunes son d'una bellesa espectacular, altres especialment sensibles i repugnants alhora. Per cert, Tomsen, tot el rotllo ecològic jo no l'havia vist però es plausible, ara bé, Paul Atreides no és com una mena de Jesus i la princesa, una mare de Déu triomfants per un nou ordre universal més just? M'agradat molt també l'interpretació que has fet de la "melange" l'espècia que només es troba a Dune. Veuràs com els personatges estàn molt ben perfilats. M'encanten la perfecció i contenció sobrehumanes d'en Paul i el seu pare. L'actor que fa en Paul, no es despentina en tota la peli, corroborant el que t'acabo de dir, En serio que la fredor i seriositat aparent que transmet, s'adiu molt bé amb el que representa. Tompson, adéu. Et recomano la peli. No té res de cutre. És tan bona que quedaràs acollit....!
Puta hòstia...
ResponEliminamarketwatch diu:
ResponEliminaQue bé que hagis llegit eaquest llibre. Quan jo l'he tingut a les mans en més d'uina ocasió, no l'he acabat de comprar mai perque sóc un fan de la versió en cine que en va fer David Linch. M'espantava el volum de la novela així com també la propaganda que en feien. Jo si he llegit ciència ficció, és un génere que m'agrada molt i pensava que aquesta novela tenia una estructura i una visió massa propera a les noveles convencionals, o per dir-ho d'altra manera,de llenguatge literari previsible. I en aquest sdentit em sembla que tu mateix m'ho confirmes. Ara bé, això no li treu gens d'interès en altres àmbits en que, no ho dubto, deu excel·lir. El mes proper que dec haver llegit en aquesta línia, deu ser la saga de Fundació i Imperi de l'Isaac Asimov que recordo em va agradar molt, però no sorprendre, com si m'ha passat amb altres obres d'ell com ara Jo, robot. És per això que valoro molt l'estil de Phil K. Dick, per exemple, un paio que et situa de cop i volta en uns ambients, époques o situacions on tu mateix has d'anar creant en paral·lel el corresponent univers on aguantar tota la trama i els personatges a partir de pocs elements. També Ray Bradbury estaria en aquesta línea, on allò fantàstic i extraordinàri es presentat com a rutinari i és a partir d'aquest estat on comença l'acció, o allò inesperat.
Tornant a Dune, us recomano molt i molt de veure-la. Saturats com esteu d'imatges impactants (ho dic en el sentit generacional de la paraula) estic segur que més d'una us sorprendrà malgrat el temps transcorregut. Algunes son d'una bellesa espectacular, altres especialment sensibles i repugnants alhora. Per cert, Tomsen, tot el rotllo ecològic jo no l'havia vist però es plausible, ara bé, Paul Atreides no és com una mena de Jesus i la princesa, una mare de Déu triomfants per un nou ordre universal més just?
M'agradat molt també l'interpretació que has fet de la "melange" l'espècia que només es troba a Dune. Veuràs com els personatges estàn molt ben perfilats. M'encanten la perfecció i contenció sobrehumanes d'en Paul i el seu pare. L'actor que fa en Paul, no es despentina en tota la peli, corroborant el que t'acabo de dir, En serio que la fredor i seriositat aparent que transmet, s'adiu molt bé amb el que representa.
Tompson, adéu. Et recomano la peli. No té res de cutre. És tan bona que quedaràs acollit....!
by marketwach. By !
perdó, Temson, volia dir acollonit, però de fet acollit potser encara és millor.
ResponEliminamarketwach
Ja tinc la pel·lícula. quan l'hagi vist en faré un comentari.
ResponEliminaTòmpsen.