La sisena temporada està al caure

I des de Crit ‘Em All ho celebrem amb l’eufòria que ens caracteritza a l’hora de celebrar qualsevol esdeveniment relacionat amb Lost. En Tòmpsen està tant content que explotarà. Jo en canvi estic més escèptic, mantinc una distància crítica en vers al fanatisme d'en Tòmpsen. M’he limitat a re-visionar abans de l’esperada estrena del dia 2 l’últim capítol de la cinquena temporada. M’he adonat que la meitat de les coses ja no se d’on cauen. El que si que he de confessar és que aquesta vegada l’he gaudit més que la primera vegada que el vaig veure. Potser el fet que m’empassés l’última temporada amb una cap de setmana hi té quelcom a veure. No, de fet no és veritat. El principal motiu d’aquest canvi de visió respecte l’últim capítol (i potser de la última temporada sencera, ja veurem si me la miro o no abans de començar la 6a) és degut principalment a què la primera vegada que el vaig veure estava en una època Post-Soprano bastant recent, amb la qual cosa la visió que tenia de Lost no era més que la que pot tenir una persona que no hagi vist el Soprano o The Wire d’una sèrie com El Internado. El canvi més important resideix en que actualment estic en una època Post-Supernatural MOLT recent, amb la qual cosa el fet de re-visionar l’últim capítol de Lost en aquests moments per mi ha estat mana from heaven. La qualitat és molt relativa, o al menys la forma de percebre-la. Sobretot després de veure els dos últims capítols que ens han tirat a la cara els guionistes de Supernatural. M’és impossible d’acceptar com ens han pogut obsequiar amb dues merdes de tal calibre després d’haver assolit un nivell de qualitat tant elevat en les últimes temporades en episodis com Changing Channels i Monster Movie . Després del vertiginós ascens que havien realitzat des de la 3ra temporada fins al capítol d’abans de Nadal han caigut en els abismes més profunds de la caspositat.

En fi, només volia dir això. Desitjo amb fervor que al primer capítol de la 6a temporada de Lost es mori en Jack, o si més no l’actor que l’interpreta. No puc deixar de preguntar-me com seria Lost si en comptes d’haver-hi en Matthew Fox hi hagués algú com en Dominic West, o si en comptes de ser una sèrie de l’ABC fos de la HBO. En una altra vida, potser, en una altra vida.