Sí, parlaré de l'última obra de James Cameron, Avatar. Després de veure la pel·lícula m'he vist obligat a compartir amb vosaltres, estimats pieces of shit, algunes observacions que us portaran a la inapel·lable conclusió que ningú vol sentir; la pel·lícula que tots plegats heu posat a la cresta de la història del cinema no és més que una exposició de wallpapers dinàmics de gairebé 3 hores conjugat amb un guió que representa un insult als espectadors.
Per entrar en matèria us recordaré que Avatar es basa en un esbós de guió que James Cameron va escriure l'any 1995, però que va abandonar ja que "la tecnologia de l'època no podria reproduir la seva idea". Suposadament havia pensat en un món, creat totalment per la seva ment privilegiada, que havia de transcendir en la història del cinema. Sobre el 2005 les noves tecnologies gràfiques, comptant amb el pressupost necessari, podien recrear gairebé qualsevol cosa, així que era l'oportunitat del creador de Titanic (1997), pel·lícula més taquillera del món mundial, per tornar i petar-ho tot. O sigui que des de fa 10 anys la tropa d'efectes especials més preparada de la Terra i amb el pressupost definitiu (237,000,000 $) han estat treballant per reproduir a la perfecció aquest planeta pensat per Cameron, Pandora.
Diguem que en l'apartat d'efectes visuals la pel·lícula ja era en valor fiançat, però restava consolidar el guió per garantir el llargmetratge menys arriscat possible, aquest és l'únic punt on els creadors d'Avatar han creat escola, i garantir que el nom del totpoderós Cameron seguiria al capdamunt dels creadors de superproduccions. No patiu, papa Cameron tenia un pla: un refós intragable de tòpics amb càrrega maniquea per parar un tren. Només quedava aplicar a la propaganda el secretisme propi de Lost (no m'estireu de la llengua) o Apple, que de forma inexplicable acaba portant a publicitat gratuïta per part d'un públic que lluita a mort per defensar un producte que ni tant sols ha vist. Tot és a punt.
Un cop has vist la peli no saps si riure, de les lloances que rep per part d'un públic tristament impressionable, o plorar per l'experiència que acabes viure, i per la qual has pagat. Començaré per criticar la pel·lícula, però els que em coneixeu sabeu que el públic també rebrà el que mereix per seguir a les masses com bestiar.
I. Això no és crear
Aquí radica la meva concepció d'Avatar com una estafa. Podria perdonar que existeixi una espècie dominant antropomorfa, per garantir un cert grau de connexió amb el públic, però Pandora només és una caricatura -seré benèvol- de la terra. Han agafat les singularitats de les espècies existents a la Terra: tipus d'extremitats, de sistemes respiratoris, estructures motrius, dimensions respecte l'especies dominant... han seleccionat una paleta de colors determinada i han celebrat un sorteig. De fet, el resultat no dista gaire de les imatges del conegut videojoc de PC World of Warcraft, on els nois de Blizzard Entertainment van haver de crear un món, concretament dels espais on es desenvolupa la facció dels Draenei. No vull obviar el fet que tampoc ha creat cap cultura, ja que és evident que els equivalents humans a Pandora, els Navi, son putus indis natius americans.
Draenei WoW - Dibuix Navi
L'amor sota l'arbre sagratEl guió em va indignar tant que vaig haver de parar la peli més d'un com perquè no em rebentés el cap. És evident que avui en dia es complicat inventar històries totalment noves, es podria exigir a una peli amb aquestes pretensions però ho perdonem, però el que et trobes en aquest cas és tan còmic per sí mateix que costa de parodiar. Pocahontas, El último mohicano, The Matrix, Los sustitutos, Bailando con lobos,... us estalviaré les comparacions òbvies entre guions, fins que poseu comentaris en contra de l'article, aleshores us morireu. Seria inexcusable no esmentar algunes anècdotes en aquest apartat concret: resulta que en una de les novel·les de ciència ficció de la URSS (Noon: 22nd Century, de Boris Strugatsky) ja apareixia un món anomenat Pandora i sembla ser que Rússia demana responsabilitats per aquest robatori de propietat intel·lectual. A més alguns dels vehicles que apareixen a Avatar son idèntics als de The Matrix o Halo, i alguns fans estan que trinen.
Avatar - HaloAvatar - Matrix Revolutions
III. Lliçons de drets humans per part de Hitler
Em posaré comprensiu i suposaré que el bo d’en Cameron només ens volia il·lustrar sobre la correcta relació que hauríem de tenir amb el nostre planeta. Us imagineu els recursos necessaris per executar una obra cinematogràfica com aquesta? I amb l'objectiu últim, qui no ho vegi mereix tota mena de violacions anals, d'aconseguir la recaudació rècord del cinema mundial.
IV. Avatar sense avatars
Un dels aspectes que més m'ha cridat l'atenció es que els avatars en aquest cas no són necessaris. Per definició un avatar serveix per preservar la identitat, com a eina d'infiltració, però també es pot entendre com un sistema per garantir la integritat física del cos humà real. En aquest cas els habitants de Pandora ja saben que els protagonistes venen de fora del planeta, s’entén que un éssers tant espirituals donen poca importància a l'aspecte físic dels visitants. I quan finalment s'han de lliurar batalles els humans de peu ataquen amb els cossos reals. Però això es fàcil d'arreglar, poses a un minusvàlid i el públic es pixa a les calces d'alegria quan es posa a córrer. I com ho fa Cameron per disposar d'un personatge de pont entre els militars i el hippies però amb l'ADN correcte per l'experiment? Hmm deixem pensar...
V. USB 3.0
El tema de la connexió entre éssers del planeta per formar un tot ja es la polla. Ens fan creure que pitufo i cavall amb brànquies connecten espiritualment per formar un sol cos, harmonia universal definitiva de banda ample. Sí, sí, es connecten físicament a alguns animals per aprofitar les seves capacitats segons els seus interessos, com a la Terra però pensat directament des del moment de la creació. Gràcies Cameron, ens has estalviat molts anys d'evolució i doma d'animals, en un món on tots els ésser ja saben que hi ha una espècie dominant a la que s'hauran de connectar si es dóna el cas. Aquest era l'únic punt on crec que es podia haver inventat alguna cosa decent, en favor de l'espiritualitat i l’harmonia interior dels éssers, però va el tiu i hi posa un cable, fantàstic.
Els punts anteriors evidencien que el treball de Cameron no te cap mèrit; no ha imaginat un món nou, ha fet una caricatura hippie del nostre. No ha escrit un guió durant 10 anys, nomes ha agafat els clixés més efectius del cinema dels anys vuitanta i noranta. En qualsevol cas, estirar la cinta fins a quasi tres hores és, francament, una bogeria.
La bona notícia es que amb un guió intranscendent Avatar serà "aquella pel·lícula dels ninots blaus". Realment la majoria de les pelis que vas a veure al cinema t'acaben impressionant en l'apartat gràfic -vegis 2012-, ja no es un aval de bon cinema, degut a que per fer bons efectes especials només s'ha de pagar. En qualsevol cas s'ha de valorar la feina dels vertaders creadors de Pandora, els informàtics. La mala noticia és que el mitjans de comunicació seguiran manifestant que Avatar és la millor pel·lícula de la història, i això ens portarà a recordar al creador de Aliens o Terminator, entre d'altres, per aquesta merda.redactat per Lorenzo van Matterhorn
editat per Filmaholics
editat per Filmaholics
Yo Lorenzo van Matterhorn, I’m really happy for you, I’ma let you finish, but I did the highest-grossing film of all time. OF ALL TIME.
ResponEliminaJa t’ho dic sempre. No es pot criticar a Avatar, no serveix de res. Per molts defectes cinematogràfics o artístics que li trobis, és la peli més taquillera de la història AMB DIFERÈNCIA. I això és impepinable. A més, dubto molt que en James Cameron, després de fer Titanic, pretengués fer alguna altra cosa que no fos superar el seu propi record. I se n’ha assegurat de superar-lo.
ResponEliminaSi tornes a analitzar Avatar a partir dels mateixos apartats que has mencionat a l’article però des d’un punt de vista diferent, veuràs que en James Cameron no te un puto pèl de tonto. Avatar és evident que no és una obra d’art; és un producte, una estratègia de mercat brutalment eficaç, i s’ha d’analitzar com a tal, començant per la campanya de màrqueting que, com has dit, és altament enganyosa però que ha funcionat la hòstia de bé.
Després pots continuar per on vulguis. Per exemple, el context inicial d’un ecologisme tant obvi com superficial, un tema que esta a l’ordre del dia i que interessa a tothom.
Tampoc pot faltar una referència directa als natius, apel•lant al sentiment de culpa històric de tots les nord-americans i fent-los assentir dient: “sí James Cameron, tens raó, som uns fills de puta”. Però Cameron modifica lleugerament el final de la història fent un rentat de cara gratuït a la raça humana perquè tothom surti del cine content. Avatar no podia acabar malament.
I la originalitat està clar que no és un tema gens necessari per garantir el triomf de res. És més, fins i tot resulta contraproduent. La originalitat i el desconegut normalment generen confusió i inseguretat a l’espectador, cosa que no interessa gens a persones que volen aconseguir la peli més taquillera de la història.
I un llarg etc d’altres factors que segur que han estat estudiats amb cura perquè Avatar esdevingués el producte cinematogràfic perfecte.
Fins aquí crec que podem arribar a estar d’acord. En el que no coincidirem és que Avatar sigui una peli tant dolenta com dius. Ja d’entrada he de dir que M’HO VAIG PASSAR BÉ mirant Avatar les DUES VEGADES que les vaig anar a veure al cinema (en 2D i 3D). Està plena de topicazos, etc, però perquè una peli funcioni, a part dels purament comercials, també ha de tenir uns certs valors CINEMATOGRÀFICS.
Primer de tot, crec que és necessari tenir en compte que parlem de Cameron, no de subnormals com en Michael Bay o en Roland Emerich. Negar que James Cameron te la mà trencada per filmar seqüències d’acció seria un disbarat. Les de Terminator ja eren brutals, i a Avatar hi ha algunes set pieces mai vistes fins ara al cinema.
El ritme narratiu és ni més ni menys que l’adequat. Les dues hores llargues que dura la peli passen volant, un fet que, per molt estrany que sembli, no es compleix, ni de bon tros, en aborts com 2012.
Els efectes especials és obvi que no marquen un abans i un després, però si que pugen el llistó fins a cotes insospitades. Pandora és Awesome.
I el que trobo fonamental: Avatar com a pel•lícula INFANTIL i d’aventures funciona a la perfecció.
Ah si, el que em sembla una puta merda és el 3D que, més que una revolució, és una involució, un puto atràs. Si a partir d’ara a can Hollywood només foten merdes amb 3D juro aquí mateix que només miraré cinema iraní.
Pd: ara estava rellegint el teu article, i això que dius que “el mitjans de comunicació seguiran manifestant que Avatar és la millor pel•lícula de la història” diria que no és massa veritat. Dubto molt que la crítica especialitzada defensi excessivament Avatar, i molt menys que la titlli de millor pel•lícula de la història.
Estic cansat de crítiques amb pretensions que tenen per bandera no deixar-se encegar pel hype de la peli, i ser inconscientment aliment d'aquest hype. Esteu criticant EL HYPE, i no pas l'obra en si. Primer error.
ResponEliminaSegon error (conseqüencia lògica de l'anterior): Avatar (i Cameron) NO INNOVA, ni ho pretén. Els suposats plagis a la saga Halo i a la trilogia de Matrix son alhora "plagis" anteriors a Mamoru Oshii i a Masamune Shirow (els germans Wachowski també son uns grans "plagiadors". No envà el robot que se suposa que cameron ha plagiat als Wachowsky és alhora un plagi del que surt a la saga Alien, i suma i sigue).
Pel que fa als clichés, són absolutament NECESSARIS en una pel·lícula que parla de CINEMA i la dualitat realitat/fantasia. I els clichés no hi son només en l'aspecte, també en la construcció de l'estructura del guió. És obvi i ha de ser així.
Avatar és una pel·lícula feta, sobretot, amb bona fe i per a amants del setè art, no moderns amb sessura d'ulleres Wayfarer (que avui en dia proliferen com els debats sobre la mateixa pel·lícula). Tot i cadascun dels elements d'Avatar funsionen com anell al dit al que és, no al que el hype proclamava que era. No és la millor pel·lícula de la història, tampoc una revolució (si voleu revolucions, per això existeix Up, també en 3D, o Where The Wild Things Are), però alhora és la millor Avatar que existeix i existirà mai.
PD: Aquí no s'emplea el terme "avatar" com a un element d'emmascarament d'un usuari, sino com a la necessitat d'evadir-nos de la realitat quan entrem en una sala de cine.
*funcionen
ResponEliminaI ja posats...
PD2: Roland Emmerich és un despropòsit. El sei cine sí que és sinònim de parodia involuntaria.
*seu (XDD)
ResponEliminaBona fe bona fe... com a mínim està feta amb la fe de fer la hòstia de calers (s'ha de dir que com a fe no està gens malament xD).
ResponEliminaNo acabo d'entendre això de "Pel que fa als clichés, són absolutament NECESSARIS en una pel·lícula que parla de CINEMA i la dualitat
realitat/fantasia". Què putes és una peli que parla de cinema? Els clichés són absolutament necessaris per una pel·lícula destinada a agradar a tothom, al meu entendre.
I tampoc m'agrada gaire el "Aquí no s'emplea el terme "avatar" com a un element d'emmascarament d'un usuari, sino com a la necessitat d'evadir-nos de la realitat quan entrem en una sala de cine."
No se, sembla com si vulguis dotar d'algun tipus de profunditat i transcendència a Avatar, i només de pensar-hi ja em venen calfreds xD
Afegeixo alguna cosa fruit del debat que hem tingut fora de Crit ‘Em All.
ResponEliminaM’ha semblat entendre que parteixes de la premissa que tothom que li pugui agradar Avatar és vícitma de la seva hype, fet totalment fals. Però alhora només utilitzes la manca d’originalitat en els recursos que utilitzen per a desacreditar el mèrit del director i la qualitat final del film, fet que em fa pensar que realment la teva opinió en vers el film sí que estigui afectada per aquesta hype. No critiques el film des de cap més punt de vista, ni cinematogràfic ni ètic o moral, únicament menciones un tret qüestionable (segons tu) del guió i fas l’acudit dels usb.
Si he de ser franc, em sembla que només estàs emprenyat perquè el màrqueting, la quantitat de tinta gastada i la gran afluència a les sales no és equivalent a la qualitat final del producte. Quin desengany, no?
Dins de la meva ignorància cinematogràfica, adverteixo una sèrie de trets que són incontestables. Lorenzo, per molt que et pesi aquest és un tipus de cinema eminentment comercial, poder una mica pretenciós a l'hora de voler donar un "cert missatge" a l'espectador; però cal dir que el director no és qualsevol i sap com agradar al públic (fent referència a les masses).
ResponEliminaEn l'àmbit personal he de dir que la pel·lícula em va agradar, m'ho vaig passar bé, vaig desconnectar durant les 3 hores que durava el film (i quan dic desconnectar no vui dir dormir, que en conec algun); en contrapartida no m'estaré de dir que el 3D era innecessari i que em sembla una collonada (excusa per pujar encara més el preu de les entrades). A més a més, a nivell personal vaig agafar un mal d'ulls acollonant.
Per concloure, em sembla una peli acceptable, la qualitat de la peli no es correspon a l'èxit en taquilla (segons el meu criteri); però tampoc crec que sigui tan nefasta com per criticar-la d'aquesta manera. Penso que si ha generat tant de debat és perquè ha estat trascendent.
Què polles és el hype?
ResponEliminahttp://es.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%A9rbole
ResponEliminaAvatar NO ÉS PROFUNDA (i ho dic així, en majúscules perquè quedi clar XD), però és que no ho pretén. Aquí està la seva BONA FE. En la història del cinema només hi han hagut 12 HISTÒRIES DIFERENCIABLES (ara no recordo si eren 12, però no se n'allunya massa, potser arriben a ser 20). Digali històries, digali estructures, drames clàssics (depèn de com es realitzin es converteixen en gèneres diferents. Ex:comèdia). Per altra banda, el cinema, en la seva essència primigènia, no és més que una fantasia plena de clichés, personatges i situacions comuntment conegudes i acceptades, una eina per simplificar i entendre la realitat (amb la seva posterior reflexió i per al comú dels mortals). Avatar és això, i ho és sense pedanteria, sense faltar al respecte ni a la inteligència de l'espectador, ho fa amb humilitat (més enllà del que recaudi Mr. Cameron). Reuneix gent al voltant d'un espectacle (abans eren obrers sortint d'una fàbrica, un tren arribant a una estació, un viatge a la lluna...), i només durant l'espectacle, perquè no té sentit en DVD. Per tot això, AVATAR ÉS CINEMA. No innova, no trenca, és una retrospectiva, i aquí el hype no podia estar més equivocat.
ResponEliminaA mi em sembla una fàbula que va a la una amb l'espectador (fet que, per exemple, entenc que pretén Shutter Island i no ho aconsegueix, per citar un exemple decent), i que s'ha d'anar a veure amb molta mala folla perquè no t'agradi (això potser és el més trist, que el hype ha creat una onada preocupant d'indiferència).
HYPE: Manera molona de referir-se al bombo que s'aixeca al voltant d'un producte abans del seu llançament (normalment gràcies o per culpa dels mateixos fans).
Ok sesi, però perquè Avatar estigui plena de clichés cinematogràfics no vol dir necessàriament que els teus comentaris hagin d'estar plens de clichés d'estudiant d'escola de cinema xDDDDDDDDDDDD
ResponEliminaCrec que per fi he trobat els arguments que ens treuran de dubtes i ens posaran d'acord a tots:
ResponEliminahttp://mococrispis.blogspot.com/2010/02/la-critica-es-pa-los-listos-avatar.html