30 de set. 2009

“Soy el Zlatan Ibrahimovic’ de la música rock”



Ha set el primer any que em passava per les festes de la Mercè. Els altres anys el cartell o m’havia passat desapercebut o tenia altre feina més interessant. Però aquest any no estava disposat a perdre-me’l... Per què? No, no era pas perquè toquessin els “tonight, tonight, tonight” (els quals, i així dit de passada, no ’importaven ni m’importen gens). Senzill i contundent: The Hives.

El primer cop que vaig veure als Hives va ser a l’últim Senglar Rock que s’ha fet. Va ser brutal, així que quan vaig veure que tocarien a la Mercè em vaig afanyar a fer unes quantes trucades als quatre o cinc mateixos col·legues que vam anar al citat Senglar o a AC/DC. Potser el fet d’haver-los vist allà al Senglar (on realment van tocar el què van voler i a on hi havia molta gent però tothom tenia el seu espai vital per moure’s còmodament) em va despertar unes falses esperances que em condueixen a dir que el concert va ser força patètic. A veure, anem per passos, no fos cas que algú es perdés i desitgés que morís abans d’haver llegit la crònica sencera...

Primer de tot haig de dir que hi havia moltíssima gent, i dient moltíssima encara em quedo curt. Realment hi ha tanta gent que els hi agradi The Hives? Jo crec que no. Però això tan és... Imaginem-nos que sí... QUI? A veure... QUI va ser el guapo que va decidir fer un concert a un carrer de l’eixample? Espero que fos una tradició mil·lenària que calia seguir, perquè si no... I a veure... QUI va ser el guapo encarregat de què la pantalla lateral funcionés? A veure... QUI??? Perquè aquest sí que noté perdó de déu. Si aquell dia algú es mereixia el Garrot Vil, era ell.

Assumint ja que allà al mig no hi cabríem ni de conya (i menys havent tocat aquells de l’anunci de Formentera i els Manel abans), ens vam assentar al davant d’una pantalla al carrer del costat. El so se sentia força bé i la imatge... MERDA! M’HE TORNAT CEC! AAAAARRGH! No! Espera... QUÈ PASSA AMB LA IMATGE? PER QUÈ CULLONS LA PANTALLA ESTÀ PARADA QUAN EL CONCERT HA COMENÇAT??? Merda... Per què les coses mai funcionen quan realment han de funcionar? Per què el destí és tan cruel? Per què cullons es va haver d’inventar la llei de Murphy’s? En fi... mig resignats (i mentre estaven tocant “Main Offender”) vam intentar fer una internada per la banda per, al menys, poder
veure l’escenari. Sense èxit. Després vam intentar donar la volta pels carrers del costat per tal de fer una internada pel mig (i mentre estaven tocant “Die All Right!”). Sense èxit. Així que quan ens vam haver perdut dues o tres cançons més ens vam rendir a l’evidència, i vam decidir que els escoltaríem allà a la
pantalla aquella que de moment no servia per res.

Jo només estava desitjant dues coses (a part de què cert individu es morís): la primera, i la prioritària, era que la puta pantalla funcionés. La segona era que toquessin “B Is For Brutus” (per mi la millor, i de molt tros). Sembla que el pacte que vaig fer amb el diable només va servir perquè es complís un dels dos desitjos. Així que miraculosament la pantalla es va encendre i... ELS VAM VEURE! Molt bé, ja era hora! Des d’allà vam poder veure i escoltar cançons com “Hate To Say I Told You So” (la última que van poder veure els nostres ulls... i no, no ens vam quedar cecs), “Walk Idiot Walk”, “Two Timing Touch And Broken Bones” (amb una compte enrere fins a “Two” del cantant que va valer molt la pena!) o “Diabolic Scheme” (sí, ho heu sentit bé, “Diabolic Scheme”!). Increïble... Però en aquest últim cas increïble que malgastessin tres minuts per tocar una cançó que crec que es bona tirant cap a mediocre. Bé, el cas és que, per mala sort, la pantalla es va tornar a apagar. Merda! El diable m’havia tornat a timar! I mira que si tocaven“B Is For Brutus” i no la podia veure, us juro que en aquell moment m’hagués suïcidat.

La pantalla es tornaria a encendre durant vint segons comptats, segons que només van servir per veure un escenari desert (els Hives estaven fent la típica pausa per després tornar i rebentar-ho tot). No sé si va ser per incompetència del tècnic o simplement perquè “la electricidad va muy mal”, com va dir el cantant, el cas era que la pantalla es va tornar a apagar. Aquest cop per no tornar-se a encendre mai més. Així que vam haver d’escoltar el “Tick Tick Boom” i ens vam haver d’imaginar com ho feien.

Ja veieu que va ser força patètic, i no perquè els The Hives ho fessin malament. Bé, de fet per lo poc que els vaig poder veure, van ser brutals... I sí, estic totalment d’acord amb el què va dir el cantant: “soy el Zlatan Ibrahimovic’ de la musica rock” (quin pedazo de showman, déu meu...). Però el fet de no haver tocat la cançó que tan desitjava que toquessin; la multitud de gent que estic segur que no coneixia gens ni mica als The Hives i que estaven en una posició més bona a la nostra; i la puta pantalla i el putu tècnic aquell; han fet que cregui que el concert va ser força indignant. Ho estàvem comentant al Fòrum amb uns quants amics... I és que qui vulgui veure a The Hives de veritat, millor que pagui per anar a algunasala i es deixi estar d’hòsties de concerts gratuïts a l’aire lliure.


Palau!!!!

3 comentaris:

  1. Hòstia puta, en Palau!!!! I com raja el malparit xD

    En Carles i en Marçal una mica més i m'enganyen per venir a veure'ls (sort n'hi ha que sóc tant fotudament gos). De fet només m'he escoltat el Barely Legal, vull dir que tampoc em considero gaire fan d'aquesta gent, però tot el rotllo aquest de que fos gratis etc, etc tampoc em va donar gaires bones vibracions.

    A veure si venen a tocar algun cop en un escenari més decent. Si és així, potser sí que els aniré a veure.

    Mr. Pink

    PD: Benvingut, i que no sigui el primer i últim eh!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies! Tot un honor a contribuir al critemall! A més, en contra del què es pugui pensar, a mi rajar m'encanta! ;D

    ResponElimina
  3. Que es va fer a un carrer de l'eixample, i a més era gratuït? Merda, a barcelona si qualsevol cosa és gratis i al carrer hi ha caos general d'individus varis xDDD.

    ResponElimina