9 de març 2011

Are you talking to me?

M'he despertat a les 7 del matí.

Acabava de passar dels crits més agònics i carregats d'odi al més sincer i calmat 'bon dia' que li he dirigit mai a la meva mare en un segon... i m'he despertat.

Encara no sóc capaç de recordar com ha començat tot, però aquell parell de cabrons ens han amenaçat i humiliat fins a tal punt que, quan hem tingut l'oportunitat, s'ha executat la venjança.

En Mr. Pink, en Tòmpsen i jo hem fugit cap al cotxe i mentre escapàvem conduint maldestrament hem vist com en Marchello abandonava el seu R19 i, amb el bat de beisbol a la mà, es dirigia de nou cap a ells. Que portessin una UZI per defensar-se no era més que un detall sense importància i empesos per la ira que posseïa el nostre amic ens hem sumat a la venjança.

I quan tot l'acarnissament ha acabat, a cau d'orella d'un d'aquells malparits li he dit que no tornés a tocar-nos els pebrots mai més.

I el fill de puta em contesta:

- Què dius?

- Que no penso tornar a visitar aquesta puta ciutat en el què em queda de vida.

I per l'altra banda del carrer apareix la meva mare:

- Bon dia, heu dormit bé?

- Bon dia. Sí mare, però tornem cap a casa, Chicago no és gaire maco.

I m'he despertat.

I m'he hagut de posar a escoltar Meshuggah una estona per calmar l'eufòria de la victòria.

3 comentaris:

  1. Simplement espectacular. Quan en vols fer el curt?

    ResponElimina
  2. Celebro que t'agradi... la veritat és que quan em vaig despertar jo també n'estava orgullós!
    Podem fer el curt quan trobi la localització per rodar-ho... que la tinc una mica difosa al cap... I ara començo a tenir dubtes entre Chicago i Boston.

    ResponElimina
  3. a Chicago hi ha més gangstas

    ResponElimina