15 de juny 2009

La lectura ens salvarà

En vàries ocasions he sentit a parlar de l’índex d’alfabetització, no afirmaré que en molts ambients diferents, però el suficient com per convèncer-me de què com més alt sigui, més bé anirà una societat.


Jo no sé segur quin deu ser l’índex actual de Catalunya, suposo que alt, però sí que he esbrinat que la indústria del llibre està més viva que mai. I no sé si és que ara m’hi fixo més o és que realment la gent llegeix: al metro, al tren, caminant, als bancs... a tot arreu hi ha algú amb un llibre, i al final m’ho miro pensant “Ara sí que anem pel bon camí.”


Però ves per on, la meva curiositat (i malfiança en les persones) em porta a intentar esbrinar quins llibres capten tant l’atenció general i ajupint-me, mirant de reüll o descaradament, aconsegueixo veure-ho. I llavors em sorprenc perquè a tot arreu hi veig els mateixos títols, que evidentment coincideixen amb els best-sellers (betselers pels espanyols) del moment.


Jo he de reconèixer que tinc certa recança a considerar com a bons els llibres que es venen en quantitats industrials, primera perquè els que he llegit o començat a llegir m’han avorrit profundament, i segona perquè no em fio del criteri de la majoria. De totes maneres acabo pensant “Bé, com a mínim es llegeix alguna cosa.”


Però les assignatures de documentació t’ensenyen bé que la informació, si no es desxifra correctament, es converteix en un seguit de dades totalment inútils o fins i tot perjudicials. I tot seguit em plantejo: milions de persones llegint el mateix, rebent una informació que sembla veritat només perquè està escrita, sense contrastar i sense ampliar. A més suma-li el sentiment de col·lectiu que es crea, per poder-ne parlar amb els companys de feina, amb les veïnes, mirades als llocs públics i el “Ja veuràs amb el quart llibre...” I de sobte això ja sembla una religió.


No entraré en el joc de fer suposicions sobre la influència dels continguts (que és molt relativa i personal) i molt menys d’intentar convèncer a ningú que ens intenten crear un pensament unidireccional, perquè només de pensar-hi em fa riure. Jo només alerto sobre els efectes de tot això, que encara que siguin mínims a nivell personal, poden afectar al futur de la literatura.


Ara resulta que surten literats de sota les pedres i persones que es creuen il·lustrades només perquè s’han acabat Els pilars de la terra. Persones que estaran convençudes de saber certes coses sense que siguin veritat del tot i de creure’s amb dret a opinar sense saber de què parlen. El pitjor de tot és que aquestes decidiran què s’ha de publicar perquè l’starsystem editorial dependrà d’elles i la indústria literària acabarà sent com la del cinema. A mi tant me fa que passi això, perquè no crec que tingui cap efecte sobre mi, però estaria bé que les persones al·ludides pensessin en aquestes coses.


I ja per acabar dos factors que trobo divertits i tot: el primer és la gran paradoxa d’aquesta època on s’aposta per la llibertat personal i el culte a la persona i on tothom acaba llegint i consumint el mateix. El més bo de tot és que encara ens pensem que som alguna cosa especial com a individu quan no és veritat; la segona és que vivim en una societat que llegeix i en canvi la cultura general (o el què fins ara es considerava com a tal) és nefasta. Té mèrit, no?




Thompson

7 comentaris:

  1. Un llibre pot convertir-se en “bestseller” per dues raons fonamentals: perquè hi ha hagut una forta inversió econòmica per promocionar-lo, o perquè ha estat el propi client qui l’ha escollit. També es clar, pot donar-se una barreja entre els dos factors.
    Però potser, per sobre d’aquests factors hi ha el “boca a boca” i això, pot arribar a vendre molt més que el simple fet de que el títol del llibre sigui “harry potter”.
    No crec que s’intenti imposar un pensament unidireccional amb tot això dels “bestsellers”, de fet, crec que són una excel•lent manera d’introduir-se a la lectura i, a continuació si el lector vol, pot anar descobrint moltes més obres que de ben segur l’hi despertaran un interès especial, és per això, que els “bestsellers” són una increïble ajuda per a l’alfabetització.
    Si m’equivoco, és possible que les biblioteques hagin aconseguit la clau per dominar el mon d’una vegada per totes a través de la informació bestselleriana. J0j0

    ResponElimina
  2. Anònim18.6.09

    El problema precisament rau en el fet que els llibres que venen els escull una majoria molt inculte. Jo me'n ric de les teories de conspiracions, però fins i tot preferiria que fos així perquè segur que hi hauria més nivell. A més a més és un exercici de fe pensar que tota aquesta gent ampliarà coneixements i intentarà aprendre a llegir.
    I per acabar el més important: que les persones siguin conscients de la seva condició i de les seves limitacions.

    Thompson

    ResponElimina
  3. Tinc els meus dubtes sobre que la lectura de best-sellers sigui una increïble ajuda per a l'alfabetització; seria un fet equiparable a intentar educar musicalment a la població a través de discs de l'Alejandro Sanz.

    Tampoc diré que no serveixin per a res, o que inclòs puguin a arribar a ser perjudicials; abans d’aprofundir en el tema però, crec que s’hauria de deixar clar a què ens referim quant parlem d’alfabetització: si partim d’un nivell d’alfabetització nul, qualsevol tipus de lectura és vàlid per ensenyar a llegir o escriure. Si parlem de fer adonar a la població que, a part de la gran quantitat de telesèries-porqueria i programes del cor, també poden utilitzar la lectura per matar el temps, són una eina molt útil, o fins i tot la més adequada.
    Llàstima que només puguin arribar a això; dubto molt que algú després de llegir els llibres de l’Stieg Larsson li desperti la curiositat l'obra de Tolstói. Perquè és precisament aquí on hi ha el problema d’aquest tipus de literatura: només serveix per mantenir la ment dels lectors totalment absorta dins del llibre, concentrant la seva activitat intel•lectual únicament en esbrinar què passarà a la pàgina següent (i perdoneu-me, però després de dir això no puc evitar relacionar-ho directament amb Lost).
    Perquè alfabetitzar la gent no només significa aconseguir que llegeixin o que siguin capaços de firmar amb el seu nom en comptes de l’empremta dactilar; alfabetitzar comporta crear una societat intel•lectualment conscient, que sigui capaç no només de rebre informació, sinó que pugui contrastar-la i valorar-la i sobretot que pugui extreure conclusions més enllà del context d’aquesta.

    Ara, s’ha de dir que si un llibre és un best-seller serà per alguna cosa. I per molt que el sr. Thompson ho digui, dubto molt que es pugui avorrir llegint el Codi da Vinci perquè, fins i tot jo, que em considero un ferm detractor del llibre, me’l vaig empassar amb un parell de tardes. Tots som mortals i de tan en tan sentim la necessitat innata de desconnectar de la realitat, encara que sigui per mitjans que ni nosaltres mateixos considerem totalment ètics (i morals). A més, després te’n pots riure de la gent que diu que és “el millor llibre que he llegit mai” (i perdoneu-me una altra vegada, però és que no puc parar de pensar en Lost).

    Mr.Pink

    PD: Berto, és “boca-orella”, no “boca-boca” xDDDDDDD

    ResponElimina
  4. No no, et confóns amb la reanimació boca-orella : D

    ResponElimina
  5. Mare meva, seria horrible intentar educar a nivell musical a través dels discs de l'Alejandro Sanz. La veritat és que llegir-ho m'ha produit una esgarrifança enorme!
    No tinc molt clara la meva posició sobre els best-sellers i els seus efectes més enllà de l'enriquiment de les grans editorials i la més que possible afectació negativa a les impremptes i autors més petits, però crec que són una bona porta d'entrada per a la població en general cap al món de la literatura.
    La sensació podria ser similar a quan algú et recomana a mort In Flames i tu sense haver-los sentit mai li demanes quin disc és el millor per no perdre el temps, posant pel cas que et recomani el 'Soundtrack to your escape' perquè és el CD del moment a l'escoltar-l'ho tu pots descobrir el món de la música o una altra cara que desconeixies i això et pot servir per començar a investigar més aquest grup, aquest estil... i acabar trobant coses realment interessants, originals i útils.
    Per mi la principal funció dels best-sellers és evitar la pèrdua de temps. Llegir un llibre és una inversió d'hores i a molta gent li pot interessar més anar sobre segur amb alguna obra recomanada tant pels crítics com per la gent del carrer.
    També pot tirar enrera llegir un llibre que per ser més profund i d'un nivell intelectual més elevat et faci sentir malament per no haver-lo entès (en el món del cine passa amb pelis com 'Mulholland Drive').
    I per últim, l'última analogia que faig és cap als Simpsons o South Park. Tothom s'ho mira perquè tothom s'ho mira i n'hi ha que hi veuen únicament distracció i humor groller, però prestar atenció i entendre l'entorn que descriu et pot fer veure entre línies una crítica punyent. Penso que algun best-seller ha intentat colar algun missatge interessant a través de les seves pàgines de lectura ràpida i com a exemple poso el debat que obre 'El Codi Da Vinci' sobre el paper de la dona en el món de l'Església Catòlica.


    Sir Panther

    ResponElimina
  6. Anònim9.7.09

    Cadascuna de les crítiques exposades per tots vosaltres en aquest tema encetat per en Thomson, presenten alguna valoració certament encertada i interessant. De totes formes, considero que potser falta que cadascun de nosaltres fem una aproximació a la realitat del nostre entorn d'una forma més acurada i obrim el nostre camp de visió. Partint del refrany "cada casa és un món", el nostre entorn ens aproxima a realitats molt diverses i a nivells intel·lectuals distants; per tant, per educar cal utilitzar les eines i recursos adequats per a cada educand. Així doncs, tot i que estic d'acord amb Mr. Pink quan considera que "alfabetitzar comporta crear una societat intel•lectualment conscient, que sigui capaç no només de rebre informació, sinó que pugui contrastar-la i valorar-la i sobretot que pugui extreure conclusions més enllà del context d’aquesta", crec necessari tenir en compte que el que sobretot fa falta és donar les eines perquè la persona pugui reflexionar, primerament,sobre la seva pròpia realitat, sobre les seves pròpies problemàtiques, i una vegada hagi aconseguit entendre i reflexionar críticament sobre la seva situació i començar a generar-hi canvis, podrà anar més enllà.
    Amb tot això vull dir que segons la situació personal i moment vital de cadascú, pot ser encertada la lectura d'un best-seller. Aquest, potser també et pot ajudar a generar reflexions i obrir el camí cap al canvi.


    Txili pu (una no apassionada de la lectura de best-sellers)

    ResponElimina
  7. Cony, em pensava que aquest debat s'havia mort amb l'últim comentari d’en Berto (fa molts dies que no me’l mirava). El recupero una mica, va.

    I el recupero principalment pel comentari d’en Sir Panther (uuuuuu prepara't per morir). Però és que un comentari en el qual hi hagi una crítica cap a Mulholland drive i un semi elogi a el Codi da Vinci no el puc deixar passar per alt xDDDD

    De fet, el que vull comentar realment és la funció de “evitar la pèrdua de temps” que atribueixes als betsellers. Què t’estimes més, perdre el temps llegint el Codi da Vinci, o perdre el temps buscant un llibre que sigui realment “un llibre”? Ja esta bé que la gent llegeixi, però si només llegeix betsellers i literatura porqueria millor que no ho faci. Perquè si del que es tracta és llegir, que llegeixin la guia del Canal +, que ja fa el fet.

    Hòstia, i el debat del paper de la dona en el món de l’església tinc els meus dubtes que l’hagi pogut obrir el putu llibre aquest. És més, més que obrir-lo seria millor dir que se n’aprofita, així de pas s’apodera dels adjectius “polèmic”, “modern” o fins i tot “feminista”, que sempre agraden tant i fan sentir tant summament intel•ligent a la gent que ho llegeix.

    I la virtut que no pareu d’atribuir a aquest tipus de llibre, la de “obrir el camí cap al canvi” o “obrir nous horitzons” o com n’hi vulgueu dir, ja la reconec, clar que si. El problema és que és una virtut dels betsellers i de tota la lectura (i música, dit sigui de pas), per tant, automàticament passa a ser un argument de mooooolt poc pes xDDD I està absolutament clar que segons quin camí volem obrir a segons quin tipus de persona li recomanarem un llibre de Freud, un de Dan Brown (no se quin camí se li obrirà, però ja que hi insistiu) o un llibre d’en Teo.

    Au, i visca en David Lynch, cabró xD

    Mr. Pink

    ResponElimina