La vida del sr.Z

Ja que portem pocs articles escrits i encara no ens coneixem gaire (pseh...a qui vull enganyar, aquest bloc només el llegim els quatre pringats que hi escrivim), abans de començar aquesta crítica (literària) vull sincerar-me una mica: confesso que no sóc gaire bon lector; llegeixo menys del que m'agradaria o hauria, i si he de ser totalment sincer, el poc que llegeixo només són algunes revistes de cine i d'arquitectura, webzines de música, la Vanguardia (si, ja ho se, però és el que donen a la UdG) i, de tan en tan, algun llibre.

Ara ja fa uns quants mesos però em van recomanar un llibre que em te força enganxat. Des que el vaig començar a llegir que sempre el tinc a mà. Potser la paraula "enganxat" no és la més apropiada, ja que no el llegeixo cada dia, ni cada setmana, però és el típic llibre que passi el temps que passi, un sempre l'acaba retrobant.

I de fet és tot curiós. Bé, més que curiós, es podria dir que és una...coincidència? No és ni un llibre clàssic, ni d'un autor de renom, ni un best seller ni res per l'estil. És un llibre d'en Pere Saborit i Codina, un filòsof de Manlleu, toca't un ou. Que em passin coses com aquestes m'agrada, ja que em reafirma que, encara que tots tenim la santa mania d'anar a buscar les coses com més lluny millor -així ens sembla que són de més qualitat-, el que es fa al costat de casa és igual de bo que el que hi ha a l'altra punta de món. Tampoc vull que em prengueu pel típic maniàtic torracollons obsessionat amb les coses "de casa" només pel fet que són "de casa"-porto tres articles parlant d'artistes del país-, però hi ha coses que no em puc estar de recomanar.

Pere Saborit, a part del llibre al qual em refereixo avui, també ha publicat El plat preferit dels cucs (premi Documenta 1986) i Vidas adosadas (finalista XXXIV Premio Anagrama de Ensayo) entre d'altres. Com que tampoc em veig capacitat per analitzar gaire profundament i amb objectivitat la seva obra, us haureu de refiar una mica d'aquestes dades per fer-vos-en una idea.

Introducció al desconcert (el llibre en qüestió, ara m'he adonat que encara no l'havia citat) és un llibre d'aforismes de 12 capítols on l'autor, de forma totalment aleatòria -el fet que estigui estructurat en 12 parts, més que resondre a una voluntat organitzavita diria jo que és una excusa per començar cada capítol amb una cita dels seus autors preferits-, hi va deixant anar reflexions amb una càrrega filosòfica important sobre fets més o menys quotidians i més o menys transcendentals. Encara que algunes siguin denses o difícils de digerir, l'humor, la ironia i el surrealisme del qual estan impregnades la totalitat de les seves sentències fa que, al meu parer, sigui un llibre absolutament divertit de llegir.

El que realment em meravella però, a part del que diuen els seus paràgrafs plens de saviesa, és com escriu, la seva manera de dir les coses. No crec que hi hagi millor manera de dir el que diu que de la manera que ho fa. També suposo que l'allibreament de qualsevol context que comporta utilitzar aquest estil literari li permet emprar tots els recursos gramàtics que disposa de la manera que més li plau.

No m'allargo més que, com ja he dit, els meus coneixements literaris són més aviat reduïts i encara m'equivocaria. En tinc prou amb donar-lo a conèixer a aquell que no el conegui encara. Per això, més que fiar-vos de les meves paraules, millor que llegiu les d'en Pere. Us deixo algunes de les cites que m'agraden més:

"Z. creia que el principal argument de Déu a favor de l'existència de l'home es fonamenta en el fet que necessàriament hi ha d'haver una criatura real amb prou imaginació com per crear un ésser fictici com ell."

"Més que una dicotomia de valors, l'ètica de Z. es fonamentava en una jerarquia de plaers (ocupant justament el nivell inferior l'afany de distingir entre el que és bo i el que és dolent)."

"Potser s'havia passat massa temps estudiant i llegint llibres, el cas és que va arribar un moment que a Z. li semblava que la literatura havia devorat la seva vida personal; se sentia com "un collage de referències culturals" -tal com deia de si mateix un escriptor irlandès del segle XVII que a Z. agradava tant de citar."

"Abans de morir, van revelar a Z. la trista veritat que sempre havia viscut enganyat: creia llegir llibres de filosofia quan en realitat eren textos de botànica, es pensava viure aventures extraordinàries quan a penes havia sortit de casa, estava orgullós de conèixer persones excepcionals quan com aquestes n'hi havia a piles, etcètera...;però com que ell no valorava les experiències segons el grau de veritat, sinó segons el grau de plaer, i s'ho havia passat bé, tant li feia."

Mr.Pink