...doncs el Sol gira al voltant de la Terra

Així és com els presenten a la Rockdelux del passat Setembre: “Impugnando el heliocentrismo de Galileo, Sunn O))) se forma en 1998 tomando el nombre de unos legendarios amplificadores y en honor a la audacia de Earth, pues el Sol gira alrededor de la Tierra”.

Encara que la indumentària i tota l’aura d’obscuritat (una mica cutre) que gira al voltant seu és més pròpia del black metal i del death metal que de qualsevol altre estil de música, no se si els drones de Sunn O))) es podrien englobar dins l’escena musical del metall. Però ja que m’és força difícil -i em fa força mandra- intentar fer una descripció que els pugui fer un mínim de justícia, us apuntaré unes quantes declaracions que fan ells mateixos a la revista anteriorment citada:

- Cuando la gente me pregunta qué música hacemos, mi única respuesta es música experimental enfocada a la manipulación del tono. El tono, de acuerdo con nuestra concepción del minimalismo, es la máxima representación de lo que uno hace. Si tocas algo rápido, tanto da que sea speed metal como música pop, puedes arreglártelas con un tono mediocre. En cambio, para nosotros, que tocamos largos drones de un par de notas, es vital conseguir el tono perfecto, especialmente con la cantidad extrema de volumen y de amplificadores con la que trabajamos.

- Se trata de ser capaces de gobernar a la fuerza. No es una mera explosión de potencia extrema, es una manipulación capaz de producir una sensación física. Sin el control solo sonaría como una gran bola de ruido. Supongo que mucha gente le sonará así de todas maneras, pero si intentas de veras entrar de pleno en la música, si tratas de comprenderla, verás que existe un control y un propósito para esa fuerza, que no es todo tan simple como parece. Ese es uno de los malentendidos más comunes sobre el minimalismo.

- Por supuesto que nos sentimos inspirados por algunas perspectivas y elementos del black y el death metal, pero nuestra música tiene una identidad propia. Es posible que haya quien se niegue a obviar ciertas características estéticas de Sunn O))) y por ello no se atreva a entrar en la música. Pero, ¿sabes qué? Esa gente ya estaba perdida para nuestra causa desde un principio.

- Para mí, Miles Davis es un artista esencial para cualquiera que esté interesado en la música. Su obra, especialmente la de principios de los setenta, es una de les piedras fundacionales de la música moderna, igual que puede serlo la de Led Zeppelin. El Davis de aquella época ha sido una referencia muy importante para nosotros, sobre todo por el espíritu explorador que imprimía a su música.

- En el fondo, Sunn O))) no es una banda, es otro tipo de entidad. No sabría definírtela. Lo que sucede con el sonido cuando está por encima de las personas.

És força atípic que una gent amb unes pintes com les seves i que a priori crea un producte destinat a un públic majoritàriament metàl•lic utilitzi paraules com “minimalisme” i “manipulació del to” per descriure la seva música; però si immediatament després de realitzar tals declaracions mencionen a Miles Davis i a Led Zeppelin, col•locant-los com a peces angulars dins la història de la música moderna, l’interès purament morbós que inicialment haguessin pogut suscitar a algú esdevé quelcom més seriós o, si més no, d’una profunditat aparentment major (i després d’escriure aquest paràgraf espero que em fitxin els d’aquella publicació tant pedant que em va deixar llegir en Carles al local).

Encara no he escoltat amb suficient atenció “Monoliths & Dimensions”, el nou disc que porten sota la màniga i el principal motiu de l’entrevista de la Rockdelux, però he de dir que “Black one”, un dels seus anteriors treballs que em va arribar fa uns quants dies a casa en format CD (gràcies amazon), fa força justícia a les seves declaracions.

En aquest cas, el primer que em va venir al cap quan vaig acabar de sentir-lo va ser: aquest probablement seria el disc que Varg Vikernes hagués arribat a composar, en un cas hipotèticament molt extrem, si hagués seguit el camí del Filosofem -i si no hagués estat un puto psicòpata nazi. Probablement aquest disc és el que condensa d’una forma més abstracta tota l’essència del black metal; encara que els recursos tècnics i estilístics és obvi que no són els mateixos, els passatges de la majoria de temes transporten a l’oient als típics escenaris descrits per la majoria de clàssics del gènere (I took the night to believe, Cursed realms of the winterdemons, Báthory Erzsébet són títols d'alguns dels temes perquè us en feu una idea).

Aquest paral•lelisme es posa en evidència en el tema Candlegoat, on l’apartat vocal ha estat extret de la cançó Freezing Moon de Mayhem, escrita i interpretada per Dead al 1991.

(fotografia del sr. Dead que apareix a la portada d’aquest bootleg del grup al qual pertanyia instants abans de cardar-se un tret. No ve gaire a cuento posar aquesta imatge, però sempre és graciós recordar les històries de Mayhem i la resta de col•legues de l’Inner Circle).

En definitiva, i en base a les teories que té el sr.Thompson sobre el rock i el metall, Sunn O))) és el grup més fotudament "post" que et pots tirar a la puta cara.

Mr.Pink