...el que tots vosaltres estàveu esperant. La reivindicació definitiva en vers la ignorància massiva que tant abunda en els mitjans de comunicació cultural.
LA LLISTA UNIVERSAL DEFINITIVA DELS DISCS DEL SEGLE XXI QUE NO SURTEN MAI A LES LLISTES, BÀSICAMENT PERQUÈ LA GENT NO EN TÉ NI PUTA IDEA
Warning: nivell d’objectivitat tan elevat que explotareu
CRACK THE SKYE Mastodon 2009
Primera posició indiscutible. Clàssic instantani.
LEVIATHAN Mastodon 2004
El Master of Puppets del sXXI, però sense temes de merda com The song that should not be.
FROM MARS TO SIRIUS Gojira 2005
Les balenes estan de moda. És bastant poc freqüent a aquestes altures topar amb un grup que pugui ser capaç de trobar i utilitzar bé uns recursos tècnics i estilístics (sobretot pel que fa a les guitarres) tant inusuals i innovadors com els que posen Gojira a la majoria de temes. Si no fos perquè Mastodon són unes bèsties tocant seria el disc de metall més bo de la dècada.
THE EYE OF EVERY STORM Neurosis 2004
Art atemporal, esotèric, palles als ous. Neurosis juguen a una altra lliga, definitivament. No seria capaç d’englobar-los dins de cap estil en concret. Han arribat a on són pel seu propi peu, sense seguir cap tendència com podria ser el “post”. Neurosis és Neurosis. I aquest disc és un dels més increïbles que s’han tret de la màniga.
GHOST REVERIES Opeth 2005
Suposo que tothom pensarà que qualsevol dels anteriors és millor, però simplement no té raó. Equilibri perfecte entre tralla i rock progressiu dels 70. Mikael, ets un puto repel•lent però he de reconèixer que hi entens.
BLOOD MOUNTAIN Mastodon 2006
Si fa no fa està al nivell dels altres dos, però hagués quedat una mica exagerat posar-lo al top 3. Rendiu-vos davant Mastodon, mortals.
ETERNAL KINGDOM Cult of Luna 2008
Màxima expressió del post-metal, per sobre de qualsevol disc de Isis i Pelican. A veure si endevineu qui són europeus i qui americans. Si he de ser franc, he posat aquest disc perquè és el que escolto més últimament. Si hagués fet la llista una altra hora potser n’hi hagués posat un altre. Sigui com sigui, Cult of Luna han estat un grup crucial en el desenvolupament del metall europeu i internacional durant aquesta dècada.
ORIGO Burst 2005
És una mica agosarat posar aquest i deixar enrere a l’Oceanic de Isis, però és que a mi m’agrada més. Concretament el tema Homebound, que té uns moments d’una intensitat brutal. No l’he trobat pel youtube però. Si podeu aconseguir el disc escolteu aquest tema a tota hòstia.
DEATHRACE KING The Crown 2000
Art fet a la mantera d’en Tarantino; és a dir, fet a partir de l’amor: amor pel thrash metal, pel death metal, pel punk rock, pel cinema de Sèrie B i pel Cotxe Fantàstic, transmès en forma de tribut. I a la merda In flames, Soilwork i tota aquesta bassòfia pseudo metalera. The Crown és indiscutiblement el millor grup de la nova onada de death metal suec i potser el menys valorat. Tingueu-ho en compte.
THE GREAT COLD DISTANCE Katatonia 2006
Aportació personal (la resta eren a ciència certa). No se si és un dels 10 millors, però simplement l’havia de posar. A més, encara no havia posat prous grups suecs a la llista.
M’he deixat el Remission de Mastodon, el Winds of Creation de Decapitated, el One Kill Wonder de The Haunted, el Tatterdemalion Express de Mar de Grises, el City of Echoes de Pelican i en Carles dirà que algun de Isis, l’Enric dirà el Damage Done (i tindrà raó), en Dalky dirà que algun de Down, els de Freaknation diran el Helvete de Nasum i algú altre dirà el Red Album de Baroness. Però aquí tot déu fot el que li dona la puta gana, i jo no seré menys. Mentre ningú mencioni a Metallica, a Trivium, a Killswitch Engage i a Lamb of God em sembla que ens portarem bé. A més, en un top 10 hi caben molts pocs dics.
En fi, després de la feina que m’ha portat fer aquest article espero que com a mínim hi hagin 10000 comentaris i em pagueu un sopar. Però com que tothom està fotudament ocupat gravant discs per Nadal ja estic conscienciat en què si hi ha algun comentari segurament serà meu. Què hi farem. Com a mínim haurem tancat l’any amb un article com cal (si algú publica un article després d’aquest abans d’acabar l’any li esborraré).
Bon Nadal i bon any nou subnormals
Mr. Pink
Molt maco el post, molt maco -compositivament parlant eh xD-. Sobra algun espai després de les imatges, però és prou digne. I respecte la llista, he escoltat la majoria -els que falten es farà en breus- i sí, també són molt dignes xd Potser trobo a faltar algun de Radiohead, però segurament no entren dins la teva categoria de sons 'extrems' que no surten mai a cap llista xD
ResponEliminaAu, records nadalencs des del desert. Fuck yeah xd
PD: sento espatllar-te el monopolisme d'entrades i autocomentaris xD
Fuck yeah xDDDDD Carda gaire calda o què?
ResponEliminaRadiohead, Arcade Fire, Tom Waits... però aquests ja surten a tot arreu i no cal que reivindicar-los.
Per cert, els putos anuncis de google s'en poden anar a tomar pel cul. Calia que els tornéssis a posar? Si vols posar-los, com a mínim fes-ho en un lloc on no es vegin només d'entrar-hi, que si fa no fot en treurem els mateixos calers i com a mínim no faran tant mal d'ulls. És que hòstia, això d'entrar i veure un puto anunci d'en Pep Sala a dalt de tot em tocava una mica els collons, la veritat xD
Ploro d'emoció al llegir aquesta llista, la única vegada que en llegeixo una i no he de pensar que el que l'ha escrit directament és sord. I no ho dic perquè jo hi hagués posat els mateixos, que si la majoria, sinó perquè és el primer cop que hi ha una coherència, una dignitat i sobretot una raó. Perquè es pot ser més o menys subjectiu, però posar el disc d'S.A. com a millor estatal de l'any passat o el de Metallica com el primer de tot el món demostra una ignorància que em fa tremolar. Qui escriu a les revistes per déu?! Sé que es diu que tot és qüestió de gustos , però això només és la justificació de qui no en té ni idea.
ResponEliminaMolt bé!!!!
Tòmpsen
quin fracas (dir que el meu teclat no te accents) de llista :'(
ResponEliminadiga'm quina seria la teva, així es pot valorar qui és més fracassat, si tu o jo SUBNORMAL (dir que al meu teclat he substituït la tecla del punt per la tecla SUBNORMAL) :D
ResponEliminaCollons, quins temassos hi han al "Crack the Skye" (no he escoltat cap més), pensava que seria alguna cosa més... "brutal" (com dirien a Metalocalypse), i no m'havia posat a escoltar-ho mai, però hòsties, se’n va de cap al aypod (si Pearl Jam deixa gigues disponibles aaajajajjajajaja).
ResponEliminaSí sí, és la hòstia definitiva aquest disc. La resta que tenen si que són una mica més heavys, però potser t'agradarien igualment. Ara, aquest per mi és la seva obra mestra absoluta. I si t'agrada Oblivion, la resta t'agradarà segur. Escolta't sobretot el tema Crack The Skye. PALLES et faràs, PALLES xDDD
ResponEliminaVale, primer de tot no conec cap dels CDs de la vostra "Llista Universal de CDs del segle XXI" (per la qual cosa suposu que seré titllat d'ignorant o de coses molt pitjors, però me la pelarà... bastant). En segon lloc també haig de dir que segueixo encallat a la música del segle XX, cosa que fa que el segle XXI me la peli... bastant. I en tercer lloc (i amb l'únic objectiu de despertar el debat i de rebre insults) diré que jo hi hagués posat el "St. Anger" de Metallica (juas! vale, és broma!).
ResponEliminaAh! I perdó per estar tan de temps desconectat del critemall (tot i així veig que no m'he perdut masses entrades noves). Si el critemall diu que aquestes són les millors CDs del segle XXI, m'ho creuré (però això també farà que no escolti més música del segle XXI xD).
Ale! Salut!
Hòstia Palau! Sí que feia dies que no et passaves, sí, però ja veus que nosaltres tampoc estem gaire pel bloc últimament (Cut The End està gravant disc!).
ResponEliminaPrimer de tot s'ha de dir que la música del sXXI de moment no arriba ni a la sola de la sabata de la del sXX, aquí suposo que hi estarem tots d'acord, de la mateixa manera que els discs que van sortir a la dècada dels 90 també estan anys llum dels que han sortit a la última dècada. I pel que fa a la llista, si et llegeixes l'article anterior a aquest, ja deduiràs que no pretenc que sigui una llista universal, sinó més aviat fer la que em surti dels collons, que és el que fot tothom.
Si no n'has escoltat cap, et recomano per sobre de tot el Crack The Skye de Mastodon. És el disc més brutal que he sentit ultimament, i de fet és força setentero. El treball que han fet amb les veus en aquest disc és simplement increible. Escolta't només el 1r tema, i ja ho veuras!
A reveure malparit!
Ei! Quan tingueu el nou disc acabadet, a part d'avisar, guardeu-me'n un per mi eh? I si de cara a futurs concerts necessiteu grups cutres que omplin, penseu amb mi malparits! ;D
ResponEliminaSi dius que Mastodon és tan bo, m'ho escoltaré, i tan que si (el "Crack The Skye" aquest que dius).
Apa, salut!