Un dia estava visitant un blog d'aquests des dels quals et pots baixar discs i em vaig topar amb aquest Axe To Fall. Com que no havia escoltat mai Converge vaig decidir baixar-me'l i quan vaig sentir el primer tema vaig saber segur que me l'acabaria comprant.
Es tracta sens dubte d'un disc de hardcore; però d'aquest hardcore que es barreja amb tocs de metall, sense convertir-se en metal-core; que utilitza compassos partits sense abusar-ne fins a avorrir; i que recórrer sovint a ritmes tallats, puntejats i crits que recorden a l'screamo i al post-core. Aquesta combinació així explicada sona més aviat a híbrid, a grup que no troba el seu lloc i acaba fent una barreja d'estils de manera desordenada. Però no és així. Tot està posat en la mesura justa per crear un disc molt interessant i alhora original. Crec que han aconseguit allò que és tan difícil per la majoria de grups, que és agafar les influències, barrejar-les i reinterpretar-les per fer una cosa personal. I no crec que hagin de canviar la història de la música ni molt menys, però dins el hardcore i el metal són un gran grup a tenir en compte.
Per arrodonir el disc acaben amb dos temes lents. No sóc un amant de les balades al final, és més, odio que els grups acabin un disc amb el tema lent, però aquests es salven perquè no són la típica balada i no cauen en fer melodies pasteleres. Són dos temes d'un gust exquisit que no puc negar que em van sorprendre increïblement. Tenen aquest toc de rock acústic, amb un punt de simfònic i profund, fets amb sentiment i bon gust. Personalment m'hagués agradat que haguessin començat el disc amb una d'aquestes cançons.
Ja per acabar m’agradaria destacar el gran nombre de col•laboracions amb les quals van comptar per fer el disc: Ulf Cederlund d’Entombed i Disfear, F. Sean Martin de Hatebreed, George Hirsch de Blacklisted, Steve Rodsky, Adam McGrath i J.R. Connors de Cave In, Mookie Singerman, Hamilton Jordan y Michael Sochynsky de Genghis Tron, John Pettibone d’Undertow i Himsa i Steve Von Till de Neurosis. Encara que sembli mentida aconsegueixen introduir tots aquests músics al grup de la manera més natural i no es nota cap daltabaix d’un tema a l’altre.
En definitiva, un disc obligat per a la gent a qui li agrada el hardcore, molt recomanat per a qui li agrada el metall i interessant per a qualsevol amant de la música.
Es tracta sens dubte d'un disc de hardcore; però d'aquest hardcore que es barreja amb tocs de metall, sense convertir-se en metal-core; que utilitza compassos partits sense abusar-ne fins a avorrir; i que recórrer sovint a ritmes tallats, puntejats i crits que recorden a l'screamo i al post-core. Aquesta combinació així explicada sona més aviat a híbrid, a grup que no troba el seu lloc i acaba fent una barreja d'estils de manera desordenada. Però no és així. Tot està posat en la mesura justa per crear un disc molt interessant i alhora original. Crec que han aconseguit allò que és tan difícil per la majoria de grups, que és agafar les influències, barrejar-les i reinterpretar-les per fer una cosa personal. I no crec que hagin de canviar la història de la música ni molt menys, però dins el hardcore i el metal són un gran grup a tenir en compte.
Per arrodonir el disc acaben amb dos temes lents. No sóc un amant de les balades al final, és més, odio que els grups acabin un disc amb el tema lent, però aquests es salven perquè no són la típica balada i no cauen en fer melodies pasteleres. Són dos temes d'un gust exquisit que no puc negar que em van sorprendre increïblement. Tenen aquest toc de rock acústic, amb un punt de simfònic i profund, fets amb sentiment i bon gust. Personalment m'hagués agradat que haguessin començat el disc amb una d'aquestes cançons.
Ja per acabar m’agradaria destacar el gran nombre de col•laboracions amb les quals van comptar per fer el disc: Ulf Cederlund d’Entombed i Disfear, F. Sean Martin de Hatebreed, George Hirsch de Blacklisted, Steve Rodsky, Adam McGrath i J.R. Connors de Cave In, Mookie Singerman, Hamilton Jordan y Michael Sochynsky de Genghis Tron, John Pettibone d’Undertow i Himsa i Steve Von Till de Neurosis. Encara que sembli mentida aconsegueixen introduir tots aquests músics al grup de la manera més natural i no es nota cap daltabaix d’un tema a l’altre.
En definitiva, un disc obligat per a la gent a qui li agrada el hardcore, molt recomanat per a qui li agrada el metall i interessant per a qualsevol amant de la música.
Jo només havia sentit un tema amb videoclip de l'anterior album No Heroes i és bastant hit. Sona interessant l'Axe to Fall també. Us deixo uns links del yutub.
ResponEliminaConverge - Axe To Fall
http://www.youtube.com/watch?v=EwkpZh0mSYM
Converge - No Heroes
http://www.youtube.com/watch?v=utT0lLC6d5Q
De qui coi és aquest post? No sabem frimar malparits?
ResponEliminaSona força interessant... ja estic mirant a veure on ho trobo tot això, sobretot per la col·laboració dels Genghis Tron! M'ha deixat una mica parat el tema de les col·laboracions.. hi han fotut tanta gent que dubto que els Converge hagin pogut gravar cap pista!
Sir Panther