Sense conèixer abans l'obra d'Spielgman i prenent-la sempre que la veia a la zona de còmics de l'Fnac per un còmic d'humor sobre ratolins, em vaig disposar a descobrir una cosa una mica diferent. Si bé està en format còmic, perfectament podria ser una novel·la escrita, encara que crec que el dibuix pot sens dubte explicar una historia molt més fàcilment: ja se sap, una imatge val més que mil paraules.
Spielgman ens explica a través dels seus ratolins, que són jueus, l'historia biogràfica de Vladek des que van ocupar Polònia fins a l'alliberació d'aquesta, passant abans per diversos guetos i camps de concentració.
Entre capítols i a finals dels mateixos, se’ns mostra a Vladek ja de vell narrant la historia al seu fill, qui grava els records de Vladek per fer un llibre il·lustrat sobre un presoner jueu. Suposo que aquí hi ha un paral·lelisme entre el ratolí dibuixant i el propi Spielgman i entre Vladek i el pare de Spielgman; es a dir, que els fets narrats a les vinyetes és historia de veritat. A aquest Vladek vell Spielgman ens el mostra com molt "tocat" per la guerra psicològicament: va perdre un fill i la seva dona es va suïcidar. Aquests fets i les penúries i dificultats que va haver de passar sembla que restin gravades en la memòria del ratolí i li facin molt difícil la convivència en el mon modern, inclús amb el seu fill Artie, a qui explica la historia.
En aquesta història veiem a un Vladek de jove, un jueu ben posicionat a Polònia, a qui no li falten luxes, però la seva vida comença a empitjorar amb l'arribada dels alemanys i el seu allistament a files jueves, on cau presoner. Vladek jove és un personatge suspicaç i amb recursos que utilitza amb èxit per escapar de la seva situació de presoner primer i per sobreviure després en la difícil situació jueva dels anys 40, quan en un principi els ficaven en ciutats guetos, on la picaresca era obligada per aconseguir menjar i seguretat -construint bunkers, aconseguint racions clandestinament...-, i després eren enviats als camps de concentració d'on amb sort i bons companys aconsegueix sortir amb vida.
Pot ser semblant a les pel·lícules que hem vist sobre el tema, però penso que no és tan untat de tragèdia i tristesa, sinó explicat amb força objectivitat i planura, fent una descripció que jo considero molt propera al que va poder ser en realitat la vida d'un presoner de l'holocaust. No obstant, el què no em va agradar gaire és la historia dels ratolins en el temps present, que m'imagino que serveix per a donar un cert sentit i profunditat a l'obra, però es veu a un Vladek massa fet pols i dona la sensació de ser una mica injust per algú que ha aconseguit passar tot aquest horror.
Crec que el realment atractiu de Maus es l'explicar una història tan tràgica i humana com va ser la de l'holocaust amb animals -els jueus ratolins, els alemanys gats, americans gossos... - sens dubte cada assignació de raça animal amb el seu sentit - i el dolent, que com tot còmic, dura poc, i més si agrada, com és el cas de Maus.
Sergio Marmolejo
Benvingut a crit 'em all! Entres per la porta gran, eh? Jo fa la hòstia de temps que no paro de sentir gent que diu que és la polla aquesta novela gràfica. Fa relativament poc n'hi havia una exposició a una biblioteca de Girona i tot.
ResponEliminaA veure quan em decideixo a llegir-lo. I més ara que comentes que no peca d'excessiva tragèdia i tristesa. Normalment les pel·lícules bèl·liques intenten ser TANT impactants i colpidores que acaben perdent tota la credibilitat i objectivitat, i precisament el que em tirava enrere era pensar que Maus pogués ser així.