19 de jul. 2009

Crítica Curta

Inauguro una nova secció (perquè mola, i perquè sí). Es tracta d'una secció destinada, més que a fer crítiques, a fer recomanacions que en un cert moment tens ganes de fer i et fa mandra escriure gaires línees.

A vegades em cauen del cel certes coses l'existència de les quals m'agradaria compartir, però sense criticar-les excessivament (algunes vegades degut a que són excessivament noves per a mi com per a poder fer-ne una crítica amb gaire fonament), únicament donant la informació necessària perquè el lector pugui decidir si és del seu interès o no.

La secció de la Crítica Curta es basa doncs (de moment, s'accepten tot tipus de propostes de modificació i millora) en una fitxa on hi constarà el nom de l'obra, l'autor, el gènere de l'obra la qual es recomana (música, cinema, pintura, literatura, etc), el subgènere de l'obra (pop rock, thriller, impressionisme, assaig, etc, i tota la resta d'informació necessària per a definir l'estil de l'obra), el país de l'artista, l'any de la creació de l'obra, una mica de context i finalment una crítica curta d'entre 1 i 23 línees (per dir algun número amb el qual es pugui considerar "crítica curta") escrites en lletra Georgia tamany "Normal". Ah si, i si tal obra ho permet, un enllaç o varis enllaços per poder descarregar-la (preferiblement via rapidshare o megaupload).

Començo amb una obra un tant familiar entre els redactors del blog, però mira, que avui m'han vingut ganes de recomanar:




Obra None So Vile

Autor Cryptopsy

Gènere Música

Subgènere Brutal Death Metal Tècnic

País Canadà

Any 1996

Context Pantera edita "The Great Southern Trendkill", In Flames el "Jester Race", falta un any perquè la senyora J.K.Rowling publiqui el primer Harry Potter i Bill Clinton és reelegit president dels Estats Units.

Crítica Curta No n'estic segur del tot, però probablement és el disc més trallero que tinc entre la meva discografia: tècnic com pocs altres i extremadament brutu, arribant fins i tot en alguns passatges a un grindcore digne dels primers Carcass.

Del que si estic segur és que és el disc de metal més mal cantat de la història.

Si us fa mandra o no us considereu capacitats per escoltar tot el disc sencer, com a mínim feu una repassada ràpida al tema Phobophile. Simplement brutal.



Mr.Pink


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada