Comparativa: cocaïna vs. heroïna

Es diu que les drogues són el millor instrument per mesurar l’estat real de l’economia d’una societat perquè són el mercat que més s’adapta al consumidor i no per això deixen de generar guanys. Com que estem en aquesta època de crisi he decidit fer la comparativa de les més famoses de les drogues dures (si has de fer quelcom fes-ho bé).

Per un cantó tenim la cocaïna, la droga de l’esperança. Procedent d’una planta del sud d’Amèrica que els indígenes utilitzaven per combatre la pressió de les alçades extremes i els dolors varis, l’home blanc no s’ho va ni pensar a l’hora d’exportar-la. Fa uns anys era la droga dels rics, però amb el canvi social s’ha filtrat a tots els estrats i s’ha convertit en la més consumida, fins i tot més que els porros.

I a què és deguda aquesta popularitat? Segurament la causa sigui que és una font d’energia inesgotable i fa tolerable tot allò que a normalment no es pot suportar. És el mètode ideal per rendir: a la feina, al llit, de festa i a qualsevol altra situació en la què es necessiti un alt rendiment. Apart, és molt fàcil de prendre, no deixa residus visibles, i si un no es passa és molt difícil que l’altre gent s’adoni que l’ha consumit. És la facilitat en droga.

En contraposició amb això hi ha el seu preu elevat, uns 60€ el gram, i el fet que quanta més se’n consumeix més se’n vol i no té límits per ella mateixa. Vull dir que si hom s’ho proposa pot ficar-se’n fins que se’n cansi o fins que el nas li faci tant mal que no pugui ni respirar.

Els problemes de salut són principalment el desgast de l’os nasal, de les genives i la conseqüent caiguda de les dents.

Si teniu pensat que a les vostres vides hagi de nevar amb freqüència més val que aneu estalviant per comprar-vos una dentadura i un pont nasal nou, que no són barats (consultar preu a dentista habitual). Si teniu solucionat el problema dels diners gaudiu-ne i viviu cada dia al màxim.

L’heroïna és una de les drogues que estan més mal vistes perquè se la considera la culpable de la transmissió del SIDA a un tant per cent molt alt dels seus consumidors durant els anys ’80 i ’90, tot i que la culpa la tingués el fet de compartir xeringa.

Es tracta d’un compost fet a partir de morfina i tallada amb elements varis que van des de la quinina o la llet amb pols a altres drogues que es va popularitzar a la dècada dels ’80 en els sectors més decadents de la joventut. Cal dir que aquests ja eren decadents abans de consumir. Amb el pas del temps la gent va deixar d’utilitzar-la, segurament per por, però ara està tornant.

És una droga barata, uns 25 € el gram, i permet una alienació no comparable a res més. A més a més té un límit per si mateixa, perquè immediatament després del seu consum no s’hi pot tornar.

El problema principal rau en el fet de la seva administració per via endovenosa. Primera perquè això per si sol ja no fa gràcia, i segona perquè és poc higiènic. Això també fa que sigui molt difícil de controlar i com que sempre està tallada diferent pot esdevenir en una mort per sobredosi. Per evitar això s’ha d’intentar trobar un camell de confiança i compra-li sempre a ell.
L’altra punt en contra és que las majoria d’heroïnòmens es tornen totalment inútils per fer qualsevol altra cosa, i és clar, llavors han de robar, viure al carrer, etc.

Si superes aquests petits problemes i estàs convençut que podràs conservar la feina, menjar sa i fer esport, ni t’ho pensis. Segueix sempre el protocol d’estrenar xeringa, desinfectar el braç amb alcohol (el vi no compta) i no passar-te amb la dosi. Si ho fas bé viuràs a l’Olimp.

En resum, si el què busques és gaudir al màxim de la vida i deixar cada moment gravat per la posteritat, la coca és la teva droga.

Si en canvi prefereixes una vida plàcida i dedicada a la reflexió, punxa’t, i viuràs com un autèntic filòsof grec.

Thompson