23 de jul. 2009

Band of Brothers

Un dels temes que sempre m’ha motivat i li he tingut un gran respecte ha estat la Segona Guerra Mundial, voldria col·laborar en aquest bloc fent la meva primera crítica sobre una sèrie de 10 capítols molt recomanable anomenada Band of Brothers, traduïda a la península com Hermanos de Sangre, i aprofitant també fer un repàs per sobre del Desembarcament de Normandia per introduir-vos a la sèrie, no crec que hi hagi spoilers perquè igualment suposo que tots sabeu com acaba tot.


La sèrie va ser estrenada al 2001 per HBO, 3 anys després de la pel·lícula Saving Private Ryan (començament de la qual crec que qui no hagi sentit calfred en algun moment no és humà). Nomeno aquesta pel·lícula perquè en cert terme crec que seria una part introductòria a aquesta sèrie, ja que tracta el desembarcament de Normandia des del punt de vista de la invasió per aigua i Band of Brothers tracta la invasió des del punt de vista de la divisió 101 de paracaigudistes. Aquí va ser estrenada i maltractada per Tele5 programant-la a unes hores de matinada indecents a l’any 2003.


En totes dues produccions hi tenen a veure Steven Spielberg i Tom Hanks, i també la seva dèria per el tema bèl·lic. Band of Brothers està basada principalment en la novel·la de mateix títol de l’historiador i biògraf Stephen E. Ambrose.


Es tracta d’una superproducció que apuja el llistó de Saving Private Ryan, en quant a complements (només amb un capítol ja es deixen més pasta en explosius i decorat que en tota la pel·lícula) i en quant a història i direcció.


Els capítols d’una duració mitja d’una hora que no es fa gens llarga, comencen introduïts per testimonis que expliquen vivències i pensaments del tema que tracta cada capítol. Els 10 capítols van des del desembarcament de Normandia fins la derrota de l’imperi de Hitler, passant per les batalles de Carentan, Bastogne, alliberament de presos a camps de concentració, etc.


Passant per una fase de preparació física i mental dels actors, aconsegueixen introduir-los en les vides de personatges reals de la companyia Easy, arribant a un entrenament específic del capità Dale Dye, el qual encarna el mateix paper de coronel. Cal destacar també la interpretació de l’actor Damian Lewis com a Winters que dona el perfecte significat de honestedat, lideratge i sacrifici.


Una de les coses que més impressiona d’aquesta sèrie és la realitat que aconsegueix capturar i transmetre, el valor i a la vegada la por d’aquests homes, realitat a les escenes de batalles i crueltat davant les situacions més dures.


La sèrie parteix en un dels punts àlgids i més importants de la Segona Guerra Mundial com va ser el desembarcament de Normandia, l’anomenat Dia D (6 de juny de 1944). Va ser precedit per uns exigents preparatoris militars i d’investigació atenent informes dels serveis secrets, es van fer prop d’un milió de fotografies de reconeixement aeri específicament per preparar la batalla. Aquests preparatoris van començar des de l’entrada a la guerra dels Estats Units al desembre de 1941 després de l’atac Japonès a Pearl Harbor.


Hitler havia obert el front Soviètic el 22 de juny de 1941, cal destacar aquí el llegendari paral·lelisme amb l’atac, un segle abans i per ironia del destí també el mateix dia, de Napoleó a Rússia on va començar la seva derrota. Els hiverns russos van congelar també als soldats alemanys i finalment van començar la seva retirada al febrer de 1944 després de l’ofensiva soviètica a Stalingrad (aquí us recomanaria Enemy at the Gates). En aquest any Hitler hauria de mantenir els 2 fronts oberts després del desembarcament.


A 2 setmanes del Dia D, gairebé 2 milions de soldats nord-americans, canadencs i britànics es van concentrar a les costes del sud d’Anglaterra, allà els van donar a conèixer els plans de desembarcament que havien estat mantinguts en secret durant 3 anys. El desembarcament s’efectuaria a les costes franceses del Canal de la Manega, alta Normandia. Les defenses del Mur Atlàntic que havia construït Hitler omplia les platges de mines i obstacles per evitar precisament desembarcaments. Fer la invasió amb marea alta era gairebé impossible i fer-ho amb marea baixa també ja que no tindrien aquests obstacles anti-desembarcament però la infanteria hauria de recórrer 500 metres de platja al descobert amb metralladores i canons esperant-los a l’altra banda, però aquesta opció era la menys impossible i va ser la que finalment es va triar.


Per tant, invasió per aigua amb marea baixa que inclouria bombardejos a les defenses alemanyes poc abans de la invasió, i llançament de paracaigudistes rere les línies enemigues a primeres hores per tallar les comunicacions entre alemanys i assolir el control de carreteres i ponts situats a les platges.


Durant la setmana del 6 de juny hi havia marea baixa i a més a més tempestes. Rommel, general de la defensa nazi a les costes franceses, va cardar el camp a l’aniversari de la seva dona perquè l’última cosa que s’esperava amb aquella marea i aquell mal temps era que tot l’exèrcit dels Estats Units i Aliats entressin per aquelles platges. Degut a les extremes pluges i la densa boira, 18 hores abans de l’ordre d’entrar en combat, tots els plans van haver de ser ajornats 1 dia, no ho podien ajornar més ja que un avió espia alemany que passes per sobre Anglaterra segurament no es creuria que aquells 2 milions de soldats, juntament amb els milers d’avions, tancs, i tota una flota de guerra, estaven passant unes boniques vacances.


Finalment la nit del 5 de juny la flota va formar per iniciar la travessia de 12 hores i els paracaigudistes es preparaven per pujar als avions. Eisenhower parlava amb els homes els quals estaven apunt d’entrar en acció:

Els ulls del món estan posats sobre vosaltres. Les esperances i les oracions dels pobles que estimen la llibertat us acompanyen arreu. [...] Només acceptem la victòria completa. Bona Sort! I Preguem tots al Déu Totpoderós perquè beneeixi aquesta gran i noble causa.


La sèrie comença amb els paracaigudistes apunt per pujar als avions i anar cap a Normandia, llavors un flashback ens porta al lloc d’entrenament i creació de la Companyia Easy, mostrant el dur entrenament i les putades del capità. Finalment acabarà amb la impressionant imatge de tot l’exèrcit marxant cap a Normandia per començar la major invasió de la història.




Ktulu

2 comentaris:

  1. Benvingut al bloc malparit! Ja es nota ja que t'interessa el tema, no cal pas que ho juris xD.

    I una vegada més hem de dir que HBO és sinònim de qualitat.

    Confesso que només he vist els dos primers capítols de la sèrie. El fet que no la continués va més lligat a que la temàtica bèl•lica ja se’m fa una mica pesada en el món del cine que no pas a la qualitat de la sèrie en si (a part que aquest tema no m’interessa tant com a tu). La impressió que em va donar, per tots els temes que comentes de direcció, producció, etc, va ser més pròxima a la d’una pel•lícula de 10 hores que no pas a una sèrie convencional (punt a favor, sempre són d’agrair els plantejaments poc usuals).

    Segurament és la millor representació que mai s’ha realitzat d’aquest fet històric fins a dia d’avui. Suposo que al sr. Spielberg li va quedar una mica de mal gust de boca després d’acabar Saving Private Ryan. De totes les vegades que he intentat mirar-la, no he estat capaç d’aguantar gaire més després dels 20 minuts inicials (ara no recordo molt bé a que era degut però). I pel que dius, sembla que aquí finalment han aconseguit fer les coses ben fetes.

    A veure quin dia l’acabo; és d’aquelles sèries que es mereixen ser visionades com a mínim un cop.

    Mr.Pink

    ResponElimina
  2. Potser a mi em va atraure des del principi perquè més o menys ja sabia de què anava i no em va decepcionar, tot al contrari, em va fer entrar més ganes d’investigar en el tema, i poder acabar flipant quan vaig anar als llocs del desembarcament xD (viatge molt interessant i recomanable també).

    Actualment està en producció una altra mini-serie del mateix tipus basada en la guerra del pacífic entre la marina americana i les forces japoneses, també està produïda per Spielberg i Tom Hanks i prevista per estrenar al Març de 2010.


    Ktulu

    ResponElimina