En sóc conscient, en sóc conscient...No em diguis que no m'ha quedat rodó però? Més que un article, diria jo que és un poema xDDDDD Tranquil, ja ho he posat dins l'apartat de Crítica Pedant, com el review de Cult of Luna de'n Thompson (de fet aquest hauria d'anar a l'apartat de Crítica de Merda, però què hi farem).
i Pearl Jam... Pearl Jam... pffffff mira, perquè em caus bé eh. Ara, el dia que mencionis a en Bunbury, et banejo de per vida xDD
escolto Echoes (que em sé de memòria tot i que la versió que heu penjat difereix de la del lp, cosa rara en PF però que m'agrada molt)l'escolto mentre escric aquest text i em reafirmo en l'enorme qualitat d'aquest grup. He escoltat els talls que heu penjat d Cult of Luna i de Soon que tenen coses interessants però no arriven al nivell d'originalitat i qualitat que va suposar al seu moment l'irrupció de PF .Els temes de 20' i 30' que trencaven amb tota una tradició de cançons curtes enteses com a unitats independents les unes de les altres. Amb Atom Heart Mather inauguren deliberadament el disc conceptual i inclouen una peça (dividida en diferents parts)que, com Echoes, omple la meitat del disc. Son molts els factors que els fan únics com ara la saviesa en la proporció d'ingredients que integren cada obra, el pragmatisme i l'atreviment amb que resolen els temes i l'absència de prejudicis. A mi m'entusiasma la combinació de fressa, rítme frenètic i canya amb l'atreviment que suposa la veu del cantant tan fràgil i tímida però que diu amb claredat el text que considera tan important...Si necessiten més força en la veu recorren magistralment a cors que arriven a moments lírics acollonants, en fi...(. continuarà.......potser.......
http://www.youtube.com/watch?v=pau8Zf7srlU
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=pAa8k-aqqqs#t=5m51s
(faltaria un 3r link per completar-ho)
Ho deixo a l'aire.
Filma
Ets un rancorós xDDD
ResponEliminaMr. Pink
Progressivament poder compendré que facis aquestes crítiques de merda, copiades del you tube jaja. aixó és llastimos.
ResponEliminaNorkem
Són tres videos força ben parits, però com a post del Crit'em all és lamentable. Noi, necessites millorar.
ResponEliminaSir Panther
Després de veure el post vaig notant progresivament que necesites més Pearl Jam.
ResponEliminaEn sóc conscient, en sóc conscient...No em diguis que no m'ha quedat rodó però? Més que un article, diria jo que és un poema xDDDDD Tranquil, ja ho he posat dins l'apartat de Crítica Pedant, com el review de Cult of Luna de'n Thompson (de fet aquest hauria d'anar a l'apartat de Crítica de Merda, però què hi farem).
ResponEliminai Pearl Jam... Pearl Jam... pffffff mira, perquè em caus bé eh. Ara, el dia que mencionis a en Bunbury, et banejo de per vida xDD
Mr. Pink
escolto Echoes (que em sé de memòria tot i que la versió que heu penjat difereix de la del lp, cosa rara en PF però que m'agrada molt)l'escolto mentre escric aquest text i em reafirmo en l'enorme qualitat d'aquest grup. He escoltat els talls que heu penjat d Cult of Luna i de Soon que tenen coses interessants però no arriven al nivell d'originalitat i qualitat que va suposar al seu moment l'irrupció de PF .Els temes de 20' i 30' que trencaven amb tota una tradició de cançons curtes enteses com a unitats independents les unes de les altres. Amb Atom Heart Mather inauguren deliberadament el disc conceptual i inclouen una peça (dividida en diferents parts)que, com Echoes, omple la meitat del disc. Son molts els factors que els fan únics com ara la saviesa en la proporció d'ingredients que integren cada obra, el pragmatisme i l'atreviment amb que resolen els temes i l'absència de prejudicis. A mi m'entusiasma la combinació de fressa, rítme frenètic i canya amb l'atreviment que suposa la veu del cantant tan fràgil i tímida però que diu amb claredat el text que considera tan important...Si necessiten més força en la veu recorren magistralment a cors que arriven a moments lírics acollonants, en fi...(. continuarà.......potser.......
ResponEliminaTrader watch