23 de maig 2009

Dillatari de Ponç Pons

Diuen que una obra d’art, quan t’agrada i t’hi identifiques et fa canviar la vida….M’he llegit 5 o 6 vegades el Dillatari de l’escriptor català de Menorca Ponç Pons i no sé si me l’ha canviada, però sí que sé del cert que el plaer, la pau que m’ha donat i que em dóna em fa pensar que sempre el tindré a l’abast i no em cansaré mai de passejar per les seves planes.


L’autor, citant el cineasta Tarkovski, diu: "Quan una persona ha estat tocada per una obra mestra, quan hi ha connectat espiritualment, escolta en el seu interior aquesta mateixa crida que va empènyer l’artista a l’acte creatiu i experimenta una mena de xoc o trauma sublim i purificador". El llibre és riquíssim en referents culturals, no només literaris sinó de pintura, de filosofia, i com heu vist de cinema… i mai sense caure en la feixugesa ni la pedanteria, ans el contrari: amb una senzillesa engrescadora que et convida contínuament a anar a buscar les fonts que utilitza.

El Dillatari és una mena de diari molt sui generis, l’autor hi projecta el que vol amb la més absoluta llibertat: les seves idees, les seves il·lusions i frustracions, la seva exquisida sensibilitat i quan convé la crítica més directa cap a allò que creu injust. I entremig, i relacionat amb el que ens explica, hi escriu poesia… Ponç ens diu: ”un poema ha d’expressar, contar, explicar, suggerir, mostrar…sobretot fer sentir”. I de ben cert que ell ho aconsegueix. Per tant, mentre llegim, l’autor menorquí també va bastint una teoria poètica, que ens l’exposa en forma de vers:”L'únic que et salvarà/del pou fosc de la nit/i l’insomni és fer versos” i també en prosa:”La literatura, com qualsevol art, és una demostració que no n’hi ha prou amb la vida”. Veiem també que aquest llibre té un profund caràcter ètic que mai et deixa indiferent:”Tenir temps i salut per poder fer el que ens agrada és la riquesa més gran del món”. Tinc subratllat al llibre aquest altre fragment:”Ser pare et marca per a tota la vida i és el millor, més gran i més important que m’ha passat mai”.

Les pàgines d’aquest llibre ens faran estimar més la terra, la llengua, la gent…cada vegada que en llegeixo un fragment i tanco el llibre em sento una mica més feliç. He estat tocat per una obra mestra.


Mr.Pink's father

1 comentari:

  1. Benvingut al blog. Això ja comença a ser seriós, jaja.
    Hauré de donar un cop d'ull a aquest llibre.

    Thompson

    ResponElimina