25 de maig 2009

The house of the rising sun


"L'arquitectura és la trobada entre la llum i la forma" (Le Corbusier)


La filosofia de l’arquitecte nipó Tadao Ando sempre s’ha basat en la creació d’espais transcendents amb la construcció de formes geomètriques simples i un ús característic de la llum i els materials. Les seves obres mostren aquest doble caràcter, en què espais formats per la màxima simplicitat possible es doten d’una gran complexitat i riquesa espacial.

Aquesta espiritualitat arquitectònica es posa de manifest en la seva forma més clara i elemental als seus projectes de menor escala, com és l’Església de la llum (Ibaraki, Osaka – 1987/1989). El projecte és, en essència, una capella constituïda per una caixa rectangular penetrada diagonalment per un mur exempt. El mur divideix l’espai principal en un vestíbul d’entrada i la nau principal. Amb aquest simple gest s’aconsegueix conduir al visitant des de l’exterior fins l’interior d’una forma indirecta, fent-lo girar 180 graus per trobar-se de front l’element més notable de l’edifici; la façana de l’altar.

L’obertura cruciforme a la paret situada darrera l’altar és il·luminada pel Sol del matí i crea una creu de llum intensa i de grandor imposant que inunda l’interior de la capella. La radiància de la llum s’intensifica gràcies al contrast amb les tonalitats més fosques del formigó vist (segell de l'estil de l'arquitecte) i els bancs i l’empostissat del terra tenyit de negre. Aquesta llum -un cop filtrada a través de l’esquerda del mur- segueix el seu curs a través del sòl on es veu reflectida, creant una continuïtat i remarcant el camí del centre; una llum en la penombra diària de la vida, un reflex que dóna la sensació de ser la guia cap a la Creu, i simbòlicament, cap a Déu.

La poca ornamentació és característica d’una església protestant, l’espai senzill s’enriqueix a partir del tractament de llum i les dimensions de la nau. Murs pesats de formigó aïllen i separen l’experiència religiosa de la petita capella del món exterior, el sagrat del profà. L’única naturalesa que penetra és la llum filtrada. La creu tallada al mur de formigó s’estén verticalment de sòl a sostre i horitzontalment de mur a mur, alineant-se perfectament amb les juntes del formigó. La llum universal sura, amplia i redueix els seus feixos amb el moviment del Sol. El gran mur que genera l’entrada resta separat uns quants centímetres de la coberta, el que permet una entrada de llum horitzontal, fent l'efecte que el sostre flota sobre l'aire. Aquests detalls i el domini de les proporcions atorguen majestuositat a un espai que d’entrada podria semblar claustrofòbic, especialment si es compara amb altres edificis de culte de major envergadura.

El tacte fred -i alhora agradable- dels llisos murs de formigó, contrasta amb els taulons de fusta tosca del terra i els bancs (taulons rugosos reutilitzats de la bastida de l’obra). Tot i ser també necessari per les limitacions de pressupost del projecte, Tadao conscient de la textura dels materials usa un de natural pel contacte directe amb les persones. A més, aquests materials que atrauen els sentits, romanen dins la foscor de la capella, potenciant la imatge d’humilitat i senzillesa general de l’edifici. La inusual inclinació del terra -el fet q l’altar estigui en el punt més baix de l’església- recolza encara més aquest aspecte i simbolitza que fins i tot la divinitat descendeix al més humil dels seus creients.


El que Tadao aconsegueix aquí és transportar l’experiència estètica per antonomàsia de les grans catedrals medievals al reialme d’una moderna i petita capella; una vertadera exaltació dels sentits.

Quan vaig veure la llum provinent de l'òcul del Panteó a Roma, vaig saber que volia ser arquitecte” (Tadao Ando)


8 comentaris:

  1. La invasió dels arquitectes freaks ja ha començat

    Ja em pensava que no et decidiries mai a publicar quelcom en el bloc (de fet, ja que pràcticament tot el disseny del bloc el vas fer tu, fins hi tot em sabia greu que no ho féssis). Espero que no sigui la primera i la última eh, que ja ens coneixem xD

    Bona elecció d'edifici; realment val la pena donar a conèixer l'obra de l'Ando.


    Mr.Pink

    ResponElimina
  2. Anònim25.5.09

    Estic segura que és la mateixa capella la maqueta de la qual tenies tirada pel cotxe. ^^

    Mss Vi (xD oukei...)

    ResponElimina
  3. No crec que ho fos...si no recordo malament en va fer una còpia dolenta per poder-la colar a l'assignatura de Projectes V com si fos un projecte seu.

    Mr.Pink

    ResponElimina
  4. Podries penjar algun plànol en planta, que ara no recordo gaire bé com funcionava el mur i l'accés.

    Ah si, perdó pel comentari d'abans... era la capella d'en Siza no la que vas fer servir? xDD En podries fer un article també, que és bastant impressionant.

    Mr.Pink

    ResponElimina
  5. De la tira de 8 imatges, la 3a seria la porta (vidriada). Les primeres 4 són una seqüència del recorregut d'entrada.

    He penjat una planta i una volumetria. Ara però ha canviat la distribució general de la parcel·la, ja que el mateix Ando hi va afegir una escola de catequesis al 99.

    Filmaholic

    PD: I sí, era una cosa eclèctica d'ambdues xd

    ResponElimina
  6. Ara que ho veig, el mur de l'accés continua fins acabada la capella i després gira fins a posar-se en paral·lel a la façana de l'altar. En saps el motiu? De que serveix l'espai que es crea entre el mur i aquesta façana? En un principi he pensat que podia ser un espai dedicat a la sagristia...però ho dubto molt, ja que sembla ser descobert.

    Mr.Pink

    ResponElimina
  7. Anònim26.5.09

    Què significa aquest frikisme arquitectònic mal parits?!

    ResponElimina
  8. Us intentem culturitzar una mica, colla d'ignorants xDDDDDDDDD

    Mr.Pink

    ResponElimina