La Vanidad De Los Duluoz

Aquesta és una novel·la molt recomanable per aquells que ja hagin llegit un o més d’un dels llibres de Kerouac. Si no val la pena fer-ho abans de començar-lo, no només perquè són boníssims, sinó perquè aquest és l’últim que va escriure, un any abans de morir, i és una autobiografia (com la majoria dels seus relats) sobre com va tenir la desgràcia d’acabar sent escriptor.

Hi explica anècdotes de la seva infantesa, la sortida de l’institut, l’entrada a la universitat gràcies a una beca aconseguida per la seva habilitat jugant a futbol americà, les seves dues hores diàries de recorregut només per arribar al campus, com preferia anar a llegir a la biblioteca o al cinema abans que a una classe avorrida, etc. Jack Duluoz (pseudònim de Jack Kerouac) és el protagonista de les històries, i també és el que explica el seu aprenentatge a base de fracassos. Un noi que amb vint-i-pocs anys ja havia fet més coses de les que molts de nosaltres farem en totes les nostres vides senceres. Tota l’estona es respira la decepció, però en cap moment se’n fa un drama ni una lamentació. És com si et digués “Tot el què podia haver fet i no vaig fer, però què hi farem”. Amb gran destresa aconsegueix que un llibre que podria ser una simple història d’una vida qualsevol, sigui un gran història, el procés de formació del què més endavant serà un gran home.

Si com he recomanat més amunt ja heu entrat prèviament en el seu món, us captivarà de manera sensacional i seguireu les seves històries com si fos el vostre propi avi el que les explica. Imprescindible si us han agradat els altres llibres escrits per ell.

Thompson