En Jaume Fuster a la Plaça Lesseps

Després de fer un parell d’articles mostrant la meva faceta de persona mitjanament interessada en el món de la música, crec que ja comença a ser hora de fer públic el meu altre jo, és a dir, el meu jo autèntic. Perquè si algú pensava que n’hi havia prou sent un fan d’At the gates, de Mastodon, de John Carpenter i de George A. Romero per ser considerat un autèntic freak, em disposo a trencar qualsevol esquema preestablert. Surto de l’armari com el que realment sóc: a part de freak, també sóc un projecte de putu arquitecte.

I per encetar aquesta nova “etiqueta”, no crec que hi hagi millor manera que fer-ho amb un edifici d’un arquitecte del país; és que, cagum déu, d’arquitectura amb una qualitat com la que es fa a casa nostra (i a tota la península), n’hi ha ben poca.

La biblioteca Jaume Fuster és un edifici construït al 2006 per l’arquitecte actualment barceloní Josep Llinàs, el qual li va permetre guanyar el premi FAD, el més important d’Espanya en arquitectura i interiorisme.

És admirable la manera de treballar i la visió que te Llinàs de la seva professió. Termes com seriositat, rigor i responsabilitat sembla que han baixat posicions a l’escala de valors de l’arquitectura actual de tal manera que alguns cops fins hi tot un arriba pensar que resten en l’oblit. Passejar pels carrers de qualsevol ciutat d’aquest país ens fa adonar d’aquest fet, tant pel que fa a les grans edificacions mediàtiques carregades de pretensions, com també per la gran quantitat d’arquitectura popular que rebassa els nivells mínims de qualitat.

Recuperant aquests valors i convertint-los gairebé en el motiu de la seva obra, els edificis de Llinàs queden definits per un tret característic diferencial i alhora molt poc freqüent en el tipus d’arquitectura que fa: la discreció. Defugint la voluntat de crear una icona, les seves obres sorgeixen fruit de la responsabilitat i del compromís social, donant lloc a una arquitectura que te la finalitat de servir a la societat i a la cultura i que contribueix en la millora de la ciutat. Com diu el mateix Llinàs, “molta arquitectura elegeix ser edifici abans que part d’un lloc. I un model així es pot aplicar a varis llocs. Jo no aplico models. Jo faig una passa, veig com funciona, i en faig una més”.

Juntament amb molts altres projectes que se li han encarregat a la ciutat comtal, la Biblioteca Jaume Fuster te la finalitat de contribuir en el projecte de reconversió i activament d’una zona urbana, en aquest cas la plaça Lesseps. La responsabilitat dels arquitectes a l'hora d’intervenir en un teixit tant dens com el de l’eixample de Barcelona rau, més que en l’edifici en si, en el nou espai urbà que aquest ajudarà a definir.

L’edifici de la nova biblioteca per a la plaça s’insereix dins el context urbà d’una manera lleugera, deixant el nou espai buit com a veritable protagonista i establint una relació amable amb les edificacions veïnes. Malgrat les grans dimensions imposades pel programa, Llinàs modela el prisma inicial, transformant el que en un principi hagués pogut ser un volum compacte, rotund i de caràcter imposant sobre l’espai públic, en un conjunt arquitectònic format per retalls i doblecs que camuflen la veritable escala de l’edifici.

La seqüència de plans que es generen des de l’entrada fins als pisos superiors doblegant progressivament la façana i la coberta permeten crear un edifici aparentment irregular, disgregat, però alhora molt compacte i definit. Aquest conjunt de plans oblics es transmeten a l’interior de l’edifici en forma d’espais complexos però alhora també molt naturals. Cada plegament de la pell de l’edifici respon a la voluntat de crear un espai interior amb les característiques necessàries per desenvolupar l’activitat que ha d’acollir. D’aquesta manera, cada pla de façana permet obrir una gran obertura per inundar de llum natural tot l’espai interior, igualment com cada inclinació de la coberta respon a la voluntat d’establir una connexió fluida entre els espais situats a diferents cotes, fonent-los en un de sol.

Aquesta complexitat formal i la permanent voluntat de renunciar a formes geomètriques pures són precisament les qualitats que li permeten aconseguir el tipus d’arquitectura que defensa: una arquitectura que neix a partir de la solució d’un problema i sobretot una arquitectura adaptada a l’escala humana i a la vida social.

Mr. Pink